FemCat de debò

A Catalunya empresaris i país han estat, des que el mal vent de la història es va endur la Lliga, termes antitètics. Tret d'algunes excepcions d'agrair i respectar, la majoria dels senyors que han fet empresa no han fet país. Pitjor encara, si han fet país, no han fet empresa. Així s'entén la misèria que ha definit el Fomento del Trabajo Nacional, una patronal que ni treballa, ni fomenta, ni és nacional. O sí: nacional d'ells. Contra aquesta maledicció, fa alguns anys un grup d'empresaris mesuradament compromesos van constituir FemCat, una entitat que, més enllà de les intencions, sempre havia fet curt en les concrecions. Fins ara. Perquè ara un dels seus principals impulsors i dirigents, Joaquim Boixareu, ha anunciat que es presentarà com a candidat renovador per presidir Fomento, aprofitant que Joan Rosell, el titular actual, aspira a convertir-se en president de la CEOE. La maniobra és important. Boixareu vol que Fomento no sigui una delegació. Rosell, senzillament, intenta dirigir la central. Tots contents, doncs.