Una ambició col·lectiva

Aquest dilluns, la delegació del Col·legi d'Enginyers Industrials a Tarragona va aplegar representants del govern i dels ajuntaments i tècnics en la matèria per debatre sobre el tramvia al Camp de Tarragona, amb motiu de la presentació de l'estudi informatiu d'aquest projecte. Recordem les dades: prop de 40 km, una trentena de parades i una inversió estimada de més de 500 milions d'euros. Unes xifres impressionants. Tan impressionants que no han faltat veus per desqualificar-ho tot com de foc d'encenalls o de fugida cap endavant. I per això ha estat útil la jornada d'aquest dilluns, per aclarir conceptes.

D'entrada, cal dir que ens calen projectes ambiciosos, a gran escala. Projectes realment transformadors, com ho han estat, al seu dia, l'eix transversal, el túnel del Cadí o, més a prop, l'expansió del port o el pla director de l'aeroport. Projectes que cal estudiar bé, madurar i plantejar per a una generació. Per això ha estat important la informació pública d'aquest estudi informatiu, amb una gran quantitat de dades, i han estat importants tots els estudis previs fins a arribar aquí. I, tot i això, encara hi ha qüestions que cal aclarir.

La primera és que aquesta quantitat important –més de 500 milions d'euros– és el pressupost d'un projecte que s'estén per una bona colla d'anys. De la mateixa manera que la línia 9 del metro de Barcelona va començar a principi d'aquesta dècada que ara tanquem, i encara queda força feina per fer, el Tramcamp començarà quan hagi de començar, i estendrà la seva feina –i la inversió– un bon grapat d'anys. Planificar amb temps, també les inversions en transport, és la manera d'assegurar un flux constant cap al territori, lluny de les subhastes i els clientelismes. Per cert, en una inversió ferroviària, que durarà dècades, l'amortització no es pot comptar si no és des d'una perspectiva a llarg termini. Per aquest motiu, tant financerament com socialment, no és cara.

La segona és que el Tramcamp s'ha d'entendre, sobretot, com un projecte per canviar la mobilitat existent i per a una nova ordenació territorial. No es tracta de passar els actuals usuaris de bus a tramvia, sinó de captar viatgers del transport individual cap al transport col·lectiu. Pensem que el tramvia equival a l'ocupació mitjana de cinc autobusos, i el bus, a la d'una vintena de cotxes. Les prop de 6.000 persones que cada dia viatgen entre Reus i Tarragona per motius laborals ho fan, en un 90%, amb mitjans individuals, i només el 10% amb col·lectius. Passar una bona part d'aquests viatges a transport col·lectiu és un estalvi important, en temps, en energia, en contaminació...

Però no ens hem de conformar amb això. Un millor transport col·lectiu –més ampli, més net, més ràpid– ha de servir per facilitar nous moviments, entre tot el territori, i ampliar les possibilitats de tota la població. Possibilitats de treball, d'estudi, de lleure. Integrar, cada cop més, el Camp de Tarragona en una dinàmica metropolitana on, des de cada un dels punts d'origen, tinguem accés a molts més punts. Fer que els equipaments –sanitaris, culturals, socials– estiguin molt més a l'abast i, per tant, siguin més eficients. I una modificació dels hàbits nostres i de les generacions futures, per a una vida més sana.

I en clau econòmica, una major integració suposa més oportunitats per a les empreses, més possibilitats per captar inversions i generar economies d'escala, i una major facilitat per a l'accés als llocs de treball. Tot això és el que ens hi juguem, amb el Tramcamp. Una inversió alta, per a un projecte ambiciós. Una ambició a l'altura del Camp de Tarragona.