Quins collons que té, el toro
Fa dies, però ho trobem apassionant. Està molt bé que el Parlament de Catalunya prohibís els toros, però si allò que havia de fer a continuació és regular els correbous per donar-los continuïtat s'ho podia estalviar. Veient, però, els deliris llibertaris que manen les decisions d'alguns dels nostres parlamentaris quan veuen unes banyes al davant, ens podíem esperar qualsevol cosa. Resulta que el matís que denigra un espectacle i enalteix l'altre és que en les curses maten els toros i en els correbous, no. Molt bé, doncs fem un supòsit. Pot semblar una mica exagerat, però serveix. Deixem estar que parlarem de persones i centrem-nos en la situació. En un país molt modern al qual li havia passat per alt fins aleshores, aboleixen la pena de mort. Tot seguit, però, legislen per defensar que a vostè, el condemnat, se l'engegui enmig d'una plaça amb posem-hi dues mil persones que el faran córrer com un desesperat, el marejaran, el deixaran sense esma, si algun veí es prou animal, li posarà un pal al cul i, depenent del poble, li encendran dues boles de foc a tocar dels ulls. Vostè, desitjant que l'haguessin mort, pensarà que els seus torturadors són uns fills de sa mare, però estareu equivocats. Són uns tradicionalistes, uns defensors de la festa popular, uns... promotors culturals, cony!, que no em sortia la paraula. Jo faig trampa, però ells, més.
