La consellera del Facebook

Celebro que Montserrat Tura ocupi el número dos per Barcelona a les llistes dels socialistes catalans. No només perquè representa que Montilla entén (o ho intenta) que el socialisme a Catalunya no pot prescindir d'una pota essencial, que són aquells qui a vegades pensen –potser ho verbalitzen massa poc?– que caldria desvincular-se del PSOE, sinó perquè, tot i els mareigs produïts pel Dragon Khan, l'actual consellera de Justícia encara ha estat una de les figures del govern tripartit que més han respost a les expectatives i més ferma s'ha mantingut dalt de la muntanya russa. No es pot dir el mateix del seu successor a Interior.

Però, ara que les fronteres entre l'esfera pública i la privada dels política cada vegada és més difusa gràcies a l'entorn 2.0 és important que aquells qui estan a primera línia de la política siguin conscients d'aquest fenomen. I, certament, la consellera ho és i viu la digitalització de la política amb normalitat i complicitat amb l'internauta. La primera vegada que vaig parlar amb la consellera no va ser ni en una entrevista ni al Parlament: va ser pel Facebook. Sí!, una conversa sobre cavalls aprofitant que a la meva foto de perfil hi lluïa una silueta d'un àrab de línies egípcies, propietat de Pau Santamaria, i la consellera tenia curiositat per saber qui hi havia darrere. Però, independentment de les converses, més o menys superficials, veure-la connectada sovint en el xat d'una xarxa social per on avui en dia passa tanta informació és una garantia de proximitat, sobretot, si correspon.

Poso l'exemple de la consellera ara que torna a recuperar la primera pàgina dels diaris, però també podria alabar altres polítics que saben entendre els canvis que han suposat les xarxes socials en la seva tasca diària. Sense anar més lluny, l'alcalde Recoder va tenir més d'un detall amb els qui el vam felicitar digitalment pel seu aniversari ara fa pocs dies. Com bé apunta el president Benach, a la política 2.0 passem de “parlar a la gent a parlar amb la gent”. I aquí recau una de les claus per rellançar altra vegada la figura d'aquells qui estan al servei de la resta de la societat, últimament massa desprestigiats i a l'ull del huracà a causa d'uns pocs que no entenen el vertader sentit de la seva feina.