De tomàquets i promeses

Han notat que els tomàquets hagin canviat de gust en els darrers anys? Els troben més bons? Més saborosos? Sigui perquè són de supermercat –error!, diran– o perquè no m'hi fixo –i aquí entono el mea culpa–, no hi trobo diferència. I això que en la campanya de les eleccions catalanes del 2003 el candidat d'ICV-EUiA, Joan Saura, proclamava que “un canvi de debò és que els tomàquets tornin a tenir gust de tomàquet”. Els pagesos ja deien llavors que el problema no és que Catalunya no tingui tomàquets bons, que en té, sinó la promoció que (no) se'n fa.

És només un exemple. De les promeses i promeses que, un cop passada la campanya, queden en l'aire. La dels tomàquets era d'ICV-EUiA. Però n'hi ha per a tots els gustos. El PSC va garantir que el dentista seria gratuït per als nens d'entre sis i catorze anys o per als més grans de 65 anys amb rendes baixes, o la gratuïtat de les ulleres i els audiòfons per a les persones amb baix poder adquisitiu... ERC es comprometia ara fa quatre anys amb la progressiva gratuïtat dels llibres de text... Amb la virulenta irrupció de la crisi, el govern va admetre que algunes previsions no es podien assumir.

Potser val la pena recordar el que ha quedat al calaix, ara que ha començat, de nou, la subhasta electoral per al 28-N. Amb els programes amb l'olor de tinta impresa si és que ja han estat aprovats. No totes les promeses que contenen s'incompliran, més les d'aquell –o aquells– que acabi comandant la Generalitat, però sí que n'hi ha de destinades a no saltar del paper.

Immersos en la crisi econòmica i amb una altra crisi, la de confiança dels ciutadans vers els polítics, els partits haurien d'aplicar l'austeritat als fulls de ruta. I avaluar si és moment de bombardejar amb promeses i bones intencions que, a l'hora de la veritat, es veuran supeditades a l'evolució de l'economia i al marc legal vigent. De moment, hem sentit promeses de reduir l'atur a la meitat en els propers quatre anys (CiU), de mirar de reformar, en el futur, la Constitució (PSC), de crear 300.000 llocs de treball (ICV-EUiA), de fer un referèndum (ERC), de posar fi a la immigració il·legal (PP)...