Sarkozy, sense marge de maniobra

El govern francès afronta avui la novena jornada de protesta general de l'any contra la reforma de les pensions. Nicolas Sarkozy pretén postergar l'edat de jubilació dels 60 anys actuals a 61, i que els treballadors que no han cotitzat prou per cobrar la pensió màxima passin a jubilar-se dels 65 anys d'ara als 67. Aquesta reforma, que es farà amb l'horitzó de l'any 2018, obeeix a les mateixes raons per les quals el govern espanyol estudia retardar l'edat mínima de jubilació als 67 anys. No es retoca l'estat del benestar per desmantellar-lo, sinó per garantir-ne la continuïtat.

Però amb la reforma de les pensions passa el mateix que amb altres modificacions de gran abast a tot Europa: no es va fer en el moment expansiu del cicle econòmic, quan les protestes socials potser no haurien estat tan intenses, ja que els ciutadans no s'haurien sentit assetjats per un clima advers. Però cap polític s'arrisca a fer reformes socials quan les coses van bé, ja que això perjudicaria la seva popularitat i les possibilitats de renovar el mandat. Sarkozy ha de reformar les pensions en el pitjor moment i per causes prou conegudes: envelliment de la piràmide de la població, increment dels costos socials per allargament dels anys de vida i disminució dels beneficis empresarials a causa de la globalització de l'economia.

Aquesta és una setmana molt important per al govern francès. Dimecres el Senat vota la reforma. La incògnita serà l'endemà. Alguns sindicats creuen que si el Senat hi dóna llum verd, la protesta ja no tindrà sentit. D'altres pensen que encara s'han d'intensificar més les vagues. Sarkozy no pot fer marxa enrere, però tem que la protesta social s'estengui a més col·lectius, a més dels estudiants, que s'hi han acabat d'incorporar, i que hi hagi una gran explosió de malestar. Però l'Estat francès, com tots els països de l'entorn, no té un marge de rectificació que vagi més enllà d'ajornar uns anys la reforma.