Opinió

l'entrevista

“Els jutges internacionals tenen gran independència”

Afirma que les relacions entre justícia i política han estat i seran objecte de contrastos irresolubles. Els jutges treballen al marge de pressions polítiques?

Hi ha pressió, el tipus de crim que es tracta en la jurisdicció dels tribunals internacionals està molt lligat a la política. Parlant àmpliament, però, els jutges internacionals han aconseguit sempre jutjar amb gran independència i imparcialitat, sense estar influïts per la política.

La sentència del Tribunal Penal Internacional de l'Haia sobre Kosova respon a demandes dels EUA i altres països?

Crec que l'opinió consultiva del tribunal no respon realment a res; algunes vegades la llei no dóna les respostes. En aquest cas, el resultat era bastant clar des del principi, que no hi ha res il·legal o legal en la declaració d'independència de Kosova; és un fet i des del punt de vista de la llei internacional és neutral i legal en determinada manera. No crec que la decisió de la Cort hagués pogut ser diferent. No obstant això, molts comentaristes qüestionen que el raonament de l'opinió consultiva podria haver estat molt més desenvolupat i és probablement veritat que el tribunal volia ser caut.

Va ser legal el tribunal que va jutjar Saddam Hussein?
Un tribunal com aquell va ser probablement legal i la seva resolució també. No obstant això, segons molts observadors imparcials, com Human Rights Watch, el judici contra Saddam Hussein va estar afectat per molts defectes de procediment i no sembla que els estàndards internacionals d'un judici just no sembla que haguessin estat completament respectats. Tenint en compte això, podríem discutir que el procés va estat tacat amb il·legalitat.

Insisteix que un dels reptes de la justícia internacional és que els EUA, la Xina, Rússia o Israel ratifiquin l'Estatut de Roma. Per què?

És important que els més poderosos estiguin sotmesos també a la llei. Els EUA, la Xina i Rússia són les superpotències i membres permanents del Consell de Seguretat. Si aquests estats a través del Consell de Seguretat volen imposar pautes legals sobre els altres (com van fer en l'antiga Iugoslàvia amb el TPY, a Ruanda amb l'ICTR i altres), han d'acceptar aquests estàndards ells mateixos. A més, això augmentarà la legitimitat de les corts internacionals. Pel que fa a Israel, s'ha de reconèixer que té una democràcia molt més desenvolupada que molts, si no tota la resta, de països a l'àrea i un sistema judicial molt més desenvolupat. És innegable, però, que sovint alguns fets, com per exemple el cas de la Flotilla, han creat una tensió que atrauen l'atenció internacional. Per assegurar que casos com aquests són clarificats semblaria apropiat que fossin instruïts per cossos independents i imparcials.

Veurem mai el processament d'algun d'aquests líders, per exemple de Vladimir Putin per genocidi a Txetxènia?

Avui en dia no sembla que hi hagi un context polític apropiat per a processos d'aquests tipus ni a nacional ni a internacional nivell. Però mai no diguem mai, no seria impossible que jurisdiccions nacionals en aquests països s'activin algun dia. Una de les principals lliçons del cas Pinochet és que la responsabilitat criminal individual per crims internacionals no expira!

En un moment de descrèdit de la justícia, sembla que la justícia internacional és més justa que la nacional.

És difícil fer aquesta avaluació, crec que la justícia és una noció que pot ser usada en el propòsit de verificar si un judici és just. M'abstinc de fer judicis generals en el conjunt de la imparcialitat de la justícia nacional o internacional. Hi ha hagut un gran esforç en la llei internacional per intentar crear institucions que operin en els més alts estàndards per un procés just i per això pot fer la impressió de ser més imparcials, però tenen molts menys casos per jutjar i això implica que poden posar més atenció.

Per què creu que el processament de Pinochet va ser un gran pas?

El processament de Pinochet va marcar un punt històric decisiu (tot i que després hi ha hagut algunes involucions). Va reafirmar dos importants principis, que existeixen des dels judicis de Nuremberg i Tòquio després de la Segona Guerra Mundial però que sovint són oblidats: no immunitat per crims internacionals, no estatuts de limitació (no importa quant temps transcorre, aquells que van cometre crims internacionals són responsables i poden ser processats fins i tot dècades després dels crims, que és el que anomenen els francesos la imprescriptibiltat dels crims contra la humanitat.
Què pensa de la judicatura espanyola?
No conec suficientment el sistema espanyol per fer-ne una avaluació general. El que puc dir és que el procediments judicials espanyols sobre crims internacionals, ja sigui en la base del principi de jurisdicció universal o en la base d'altres jurisdiccions com el principi de personalitat passiva, la nacionalitat de les víctimes, han atret un enorme interès en la comunitat internacional i han creat moltes esperances en moltes víctimes. Crec que aquests esforços haurien de rebre més suport d'altres estats, i en particular, dels estats membres de la UE. L'Estat espanyol i Bèlgica han estat deixats una mica sols en el seu esforç per implementar el principi de jurisdicció universal per crims internacionals, i ells van ser obligats a canviar la seva legislació nacional per ser més restrictius. No obstant això, crec que l'enfocament espanyol i belga eren els correctes, i erronis aquells que van seguir els temors expressats per Henry Kissinger que hi hauria una dictadura judicial i una caça de bruixes i va finalitzar donant suport a la impunitat. Tornant a la difícil relació entre política i justícia esmentada abans, aquesta és una altra ocasió en què els polítics van trair la justícia. Més encara, les crítiques no poden culpar l'Estat espanyol per no assegurar judicis justos. No hi pot haver dubtes sobre la claredat dels procediments criminals a l'Estat espanyol. Com en altres molts estats europeus, l'espanyol està sotmès al control del Tribunal Europeu dels Drets Humans, que assegura que les garanties processals són plenament respectades. Aquells qui ho critiquen haurien d'estar en una posició d'assegurar almenys la mateixa mida de justícia.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.