El canvi necessari

La sensibilitat mediambiental ha crescut moltíssim en els darrers anys, i n'hi ha per a això i per a molt més: cada dia escoltem moltes notícies relacionades amb la degradació mediambiental. El sector ramader, com tants d'altres, ha estat molt afectat per les creixents normatives. I malgrat els maldecaps que això suposa per a molts ramaders, no hi ha cap altra opció que afrontar el repte.

Dins la ramaderia, el sector porcí és, segurament, un dels més afectats. Però totes les mancances que volem exposar es poden aplicar també a la resta de sectors. En primer lloc, hem de tenir clar que les lleis són (o haurien de ser) instruments per portar a terme determinades polítiques, no haurien de ser mai una finalitat en elles mateixes. I a casa nostra això encara no s'ha entès. En els darrers anys ha semblat, més aviat, que s'aprovaven normatives per quedar bé amb els qui veuen la ramaderia com un problema mediambiental del nostre país.

El principal problema és una creixent i desesperant burocratització. Papers i papers, de l'ajuntament a l'oficina comarcal, de l'oficina comarcal als serveis centrals, informes dels tècnics, la comissió d'urbanisme… Nosaltres hem comptabilitzat que per a una explotació porcina poden arribar a ser necessaris entre 12 i 14 informes per obtenir la llicència municipal. Si, sí, no ens equivoquem ni exagerem: de 12 a 14 informes per obtenir la llicència municipal. Quan es parla que el sector ramader és molt exagerat, i que sempre es queixa, ja tenen raó a vegades, ja. Però, qui no perd la paciència amb tants informes? El més important de tot plegat és que aquesta burocratització no té cap mena d'objectiu mediambiental, tret que sigui el de desanimar qualsevol ramader de portar a terme la seva activitat.

Posem algun exemple: a tots els ramaders se'ls exigeix un pla de dejeccions ramaderes. És tan senzill com demanar-li que expliqui en un paper què en farà de les dejeccions: a quin camp de cultiu o a quina planta de tractament les portarà, amb els corresponents documents signats. Tot això és molt fàcil d'exigir des d'un despatx. Però qualsevol persona de camp sap perfectament que les granges no són fàbriques, i que no podem a priori saber a quin camp i amb quina dosi aplicarem les dejeccions, ja que depèn del cultiu, de les condicions meteorològiques, i de mil coses més que no es poden preveure. Quan un conductor fa un viatge llarg, la policia no li demana que escrigui en un paper abans de sortir per quina carretera passarà, on descansarà i on menjarà. Senzillament, el podrà aturar en qualsevol moment i comprovar que compleix totes les normes. A les granges, amb un llibre de registre ben portat n'hi hauria prou.

Què podem proposar per canviar l‘actual política? Entre altres coses, més coordinació de les administracions: ajuntaments i departaments d'Agricultura, Medi Ambient i Obres Públiques (urbanisme). Una molt millor atenció a l'administrat: els funcionaris haurien de destinar un dia a la setmana a visitar granges (és molt trist que hi hagi tanta enyorança de l'antiga Extensió Agrària) i informar bé sobre qualsevol novetat. No s'hi valen les respostes de l'estil “Això ja estava penjat a la pàgina web”. Només cal veure com s'han aplicat les noves instruccions tècniques (ITs) per a les fosses de purí. Amb més coordinació, més comunicació i una voluntat de respectar l'activitat ramadera, segur que la normativa es podria aplicar d'una altra manera.