Als ‘ni-ni', ni aigua

Ni treballen, ni estudien. Ni en tenen ganes, a dir veritat. Així que l'acrònim va curt de lletres. Més que ‘ni-ni 'són ‘ni-ni-ni'. Inventar un nom permet que sembli acabat d'estrenar allò que és més vell que caminar descalç: ni ofici, ni benefici. Sempre hi ha hagut qui jaient xala més que els gossos.

Els ni-ni són, així a l'engròs, dropos, malcarats, malcriats, irresponsables, egoistes i, sobretot, rucs de primera divisió, que és la definició que més s'escau a qui llença la vida pel desguàs del tantsemenfotisme.

Més que crèdits i subvencions, mereixen que se'ls tanquin totes les aixetes per les quals els raja la xavalla que fa passables els dies. Amb l'aigua al coll potser es decidiran a espolsar-se la son de les orelles i fer alguna cosa de profit.

Per a la nostra tranquil·litat hem de saber que són menys dels que diuen les estadístiques oficials i oficioses del ninisme. Ens equivoquem si comparem situacions amb actituds. No tenir feina, no tenir estudis, o no tenir cap de les dues coses no fa ingressar el jovent en el selecte club del ninisme. Qui ho desitja i té la voluntat de sortir-se'n, ho aconsegueixi o no, ja no mereix tal distinció. Reservem-la per al ni-ni original, el que s'aixeca cada dia a les dotze per regirar el moneder de la mare i passar un altre dia sense moure esquena ni cervell.

Els ni-ni no són els joves que poden perdre o han perdut les ganes i la il·lusió. Són els que mai no han tingut cap de les dues coses. Als primers, allò que calgui. Al segons, ni aigua.