Nosaltres els immigrants

La notícia sortia publicada abans d'ahir en aquest diari i m'afecta directament.  “Més de 700 entitats defensen el Manifest de la Taula Intercultural del Raval sobre la Immigració i demanen als polítics barcelonins que es comprometin a excloure dels seus discursos declaracions ofensives referides al conjunt dels immigrants o a alguna ètnia o nacionalitat”. Els polítics que subscriguin el manifest també procuraran no fomentar “tòpics negatius ni plantejaments alarmistes” referents a nosaltres, els immigrants. Per tant, me'n congratulo. Ja és hora que el nostre col·lectiu, el dels immigrants, es vegi protegit per les persones autòctones que manen. Em sembla que ja hem patit prou xenofòbia, prou racisme, prou incomprensió. 

Suposo que molts de vostès se sorprendran en saber que jo també sóc una dona immigrada (i que, per tant, pateixo la doble discriminació).  No ho havia fet públic, suposo que no haver de sofrir més intolerància de la que he sofert. Sé que la majoria de vostès es pensaven que sóc catalana, però no és cert. Tot i que tinc els papers, no sóc catalana. M'ho pensava, però ara he obert els ulls i he vist que fins ara havia estat fent el préssec. L'altre dia uns joves i emprenedors editors em van obrir els ulls. Em van venir a explicar que volien fer un llibre que es diria Charnegos i que agruparia un col·lectiu de brillants escriptors –entre els quals, jo– que haguessin patit la xacra (una xacra ben molonguis, tot s'ha de dir) de ser xarnegos. Primer de tot em vaig excusar. “Jo no sóc xarnega”, vaig dir erròniament. “Com que no?”, em van replicar ells, mentre s'eixugaven les ulleres de pasta. “Tu, de segon cognom et dius Ballesteros. I aquest és un cognom xarnego. No ets una catalana de soca-rel. Els teus avis eren immigrants...”. De cop, vaig obrir els ulls, aquests ulls de dona xarnega que jo ignorava que tenia. “Però, com?”, vaig fer. “Jo em pensava que la immigrantor prescrivia amb una o dues generacions. Si la immigrantor la pots mantenir per tota la vida, apunteu-me al xarneguisme, que només té avantatges”.

De manera que vigilin i no em discriminin. Jo també llegeixo la Najat el Hachmi.