Nosaltres els immigrants

La notícia sor­tia publi­cada abans d'ahir en aquest diari i m'afecta direc­ta­ment.  “Més de 700 enti­tats defen­sen el Mani­fest de la Taula Inter­cul­tu­ral del Raval sobre la Immi­gració i dema­nen als polítics bar­ce­lo­nins que es com­pro­me­tin a excloure dels seus dis­cur­sos decla­ra­ci­ons ofen­si­ves refe­ri­des al con­junt dels immi­grants o a alguna ètnia o naci­o­na­li­tat”. Els polítics que subs­cri­guin el mani­fest també pro­cu­ra­ran no fomen­tar “tòpics nega­tius ni plan­te­ja­ments alar­mis­tes” refe­rents a nosal­tres, els immi­grants. Per tant, me'n con­gra­tulo. Ja és hora que el nos­tre col·lec­tiu, el dels immi­grants, es vegi pro­te­git per les per­so­nes autòcto­nes que manen. Em sem­bla que ja hem patit prou xenofòbia, prou racisme, prou incom­prensió. 

Suposo que molts de vostès se sor­pren­dran en saber que jo també sóc una dona immi­grada (i que, per tant, pateixo la doble dis­cri­mi­nació).  No ho havia fet públic, suposo que no haver de sofrir més into­lerància de la que he sofert. Sé que la majo­ria de vostès es pen­sa­ven que sóc cata­lana, però no és cert. Tot i que tinc els papers, no sóc cata­lana. M'ho pen­sava, però ara he obert els ulls i he vist que fins ara havia estat fent el préssec. L'altre dia uns joves i empre­ne­dors edi­tors em van obrir els ulls. Em van venir a expli­car que volien fer un lli­bre que es diria Char­ne­gos i que agru­pa­ria un col·lec­tiu de bri­llants escrip­tors –entre els quals, jo– que hagues­sin patit la xacra (una xacra ben molon­guis, tot s'ha de dir) de ser xar­ne­gos. Pri­mer de tot em vaig excu­sar. “Jo no sóc xar­nega”, vaig dir errònia­ment. “Com que no?”, em van repli­car ells, men­tre s'eixu­ga­ven les ulle­res de pasta. “Tu, de segon cognom et dius Balles­te­ros. I aquest és un cognom xar­nego. No ets una cata­lana de soca-rel. Els teus avis eren immi­grants...”. De cop, vaig obrir els ulls, aquests ulls de dona xar­nega que jo igno­rava que tenia. “Però, com?”, vaig fer. “Jo em pen­sava que la immi­gran­tor pres­cri­via amb una o dues gene­ra­ci­ons. Si la immi­gran­tor la pots man­te­nir per tota la vida, apun­teu-me al xar­ne­guisme, que només té avan­tat­ges”.

De manera que vigi­lin i no em dis­cri­mi­nin. Jo també lle­geixo la Najat el Hachmi.