Pressupostos: descosit i estripat?

L'arri­bada de la minis­tra d'Eco­no­mia al Congrés per lliu­rar els pres­su­pos­tos del 2011 va ser difosa per tots els mit­jans. Tot i ser de cul estret, van ser rebuts amb ceri­mo­nial. Uns dis­cos com­pac­tes, però, impres­si­o­nen ben poc. Els vuit anys que vaig ser sots­pre­si­dent d'Eco­no­mia i Pres­su­pos­tos de l'Estat, al Senat, arri­ba­ven amb cami­o­neta. El meu joc ocu­pava bona part del des­patx. Allò sí que eren pres­su­pos­tos! Con­fesso que sols estu­di­ava la part que feia referència a Cata­lu­nya i els temes de dis­cussió i segui­ment.

Ana­lit­za­des les dades que ens afec­ten, hom troba con­si­de­ra­ci­ons genèriques i pro­ble­mes con­crets. No s'apre­cia cap gest per pal·liar la difícil con­jun­tura que tra­vessa Cata­lu­nya. L'evi­dent menys­preu fa pen­sar que no és tan sols una acti­tud, sinó un pro­ce­di­ment sis­temàtic per rebai­xar sibil·lina­ment el nos­tre nivell de vida i cul­tura, en molts aspec­tes sem­blant amb les regi­ons euro­pees més desen­vo­lu­pa­des. Deta­llo uns apunts d'injustícia pres­su­postària dels últims anys, de l'actual i del vinent.

Des del 2005, l'Estat ha dei­xat d'exe­cu­tar a Cata­lu­nya inver­si­ons per valor de 3.124 mili­ons d'euros, o el mateix traduït per a la gent gran i els romàntics, 519.790 mili­ons de pes­se­tes.

L'Estat deu a Cata­lu­nya en con­cepte d'incom­pli­ments del 2007 al 2010, 2.755,4 mili­ons d'euros.

El 2010, l'Estat no exe­cu­tarà a Cata­lu­nya el 26,5% de la inversió pres­su­pos­tada.

Els pres­su­pos­tos del 2011 no com­plei­xen amb la inversió pres­crita per a Cata­lu­nya. L'Estat incom­plirà altra vegada la Dis­po­sició Addi­ci­o­nal Ter­cera, inver­tint un 15,2% en lloc del 18,59%, men­tre sí que com­plirà estric­ta­ment amb Anda­lu­sia i altres comu­ni­tats.

Pel que fa a con­si­de­ra­ci­ons genèriques hom creu que:

No reac­ti­va­ran l'acti­vi­tat econòmica cre­ant ocu­pació. Pre­ve­uen un atur del 19,3%.

Les pre­vi­si­ons macro­e­conòmiques són massa opti­mis­tes i no es com­pli­ran.

El pre­visió del PIB no és creïble: no crei­xerà la demanda interna i externa.

Pre­ve­uen una aus­te­ri­tat para­lit­zant. Cal fer front al dèficit públic, però l'aus­te­ri­tat no ha de recaure en la inversió, l'edu­cació i la inno­vació, bàsics per a la recu­pe­ració.

És difícil tro­bar un capítol en què, sub­til­ment o oberta, no sor­tim dis­cri­mi­nats. El “Girona rai!”, expressió que hom ha d'oir sovint, en con­si­de­rar que Girona és rica i auto­su­fi­ci­ent, és sem­blant a la posició d'Espa­nya envers Cata­lu­nya. La diferència és que els cata­lans ho diuen de Girona amb sim­pa­tia, i els espa­nyols, de Cata­lu­nya, ho fan amb mala llet. Els mili­ons de cata­lans que volen a tot el món des de l'aero­port de Vilobí, si viat­ges­sin per Espa­nya en cotxe s'ado­na­rien de la dis­cri­mi­nació. «Tenim mala peça al teler!», es deia anys enrere davant dels pro­ble­mes amb difícil solució. I tant que l'hi tenim! Sem­pre ha estat difícil arre­glar un des­co­sit: ara, però, és un estri­pat!