Reflexions

La rigidesa de les reglamentacions i l'estupidesa humana ens porten, sovint, a situacions ben contradictòries. Els excessos ecologistes –i sort que hi ha el corrent ecologista!– que s'oposen a determinades carreteres, impedeixen l'accés de persones amb dificultats a indrets interessants. Però l'obsessió per evitar barreres arquitectòniques ens porta a restaurar masies, cases nobles i edificis d'indianos incorporant rampes, ascensors i modificant estructures, de manera que l'immoble que es guarda com a testimoni d'una època, està al final tan canviat que ja no serveix per complir la finalitat prevista. Aquesta reflexió en veu alta la faig després d'haver passat un cap de setmana a Alquézar (Osca) i haver visitat el seu Museu Etnològic. Només de llegir el llibre de visites ja es notava la satisfacció amb què la gent ha acollit el centre. Les eines del camp, de l'elaboració del vi, de l'oli, el mobiliari casolà d'abans, la vestimenta i un llarg etcètera fan reviure, sense excessius cartellets pedagògics, un passat immediat. La casa està igual. Les escales d'accés a la part baixa –l'edifici està desnivellat entre dos carrers–, estretes i senzilles, tradueixen la modèstia dels antics habitants. L'ambient arriba a l'ànima. Et trobes en una altra època. Segur, però, que cap escala no compleix l'amplada exigida per a un museu. Quina sort tenen que cap tècnic actual no hi hagi posat mà. Ja estaria tancat.