Xina

Estàvem avisats. Fa una trentena d'anys que es va publicar el llibre d'Alain Peyreffite Cuando China despierte, que pren el títol d'una frase atribuïda a Napoleó. Diuen que el general francès va afirmar que quan la Xina aixequés el cap tot el món tremolaria. Bé, doncs la Xina ja ha despertat.

Ens hem de preocupar gaire? D'una banda, l'èxit xinès s'explica perquè a tots els empresaris els agrada produir barat i vendre tan car com permeti el mercat. I a tots nosaltres ens agrada comprar com més barat millor, oi? Al principi, els productes xinesos eren sinònim d'andròmines de poca qualitat i preu baix. Però així no vas gaire lluny. La Xina ja ha entrat en la nova tecnologia i, alhora, s'ha preocupat per donar una molt bona qualificació a la seva mà d'obra. Només cal que, a més, li doni tots els drets dels quals disfrutem els treballadors a Occident, com les vacances pagades, la cobertura sanitària universal, la lliure sindicació i el dret de la vaga, per citar-ne uns quants, perquè el panorama sigui perfecte. Em temo, però, que els xinesos hauran d'esperar-se.

El cas és que tot aquest fenomen preocupa Europa i els Estats Units. Massa, fins i tot. Potser m'equivoco, però la fascinació que molts senten pel model xinès em recorda quan vaig començar a dedicar-me a la informació econòmica. Llavors ens emmirallàvem amb el Japó. Representa que tots havíem de fer com els japonesos. I què, doncs? Després van caure en crisi i s'hi han arrossegat, si és que han acabat d'arrossegar-se, durant deu anys. Com passarà, no en dubtin, amb la Xina.