Víctimes que fan nosa

Les víctimes de la violència política –això que s'anomena terrorisme– solen rebre grans homenatges pòstums organitzats per l'estat i presidits per la Zarzuela i la Moncloa. Sobretot als últims anys, quan aquestes víctimes són més infreqüents. A l'època en què governava Felipe González la intensitat dels funerals també era menor perquè n'hi havia cada setmana. Les víctimes d'això que abans s'anomenaven crims passionals i ara violència de gènere també mereixen, últimament, un reconeixement particular i emotiu, amb una presència destacada de les autoritats, si més no municipals. En canvi, és sorprenent comprovar que, quan la víctima d'un crim és una dependenta agredida per un drogoaddicte o una caixera tirotejada per un atracador, l'administració reacciona ensenyant estadístiques pacificadores, que volen demostrar que tot està controlat i que no passa res que no pugui passar. Trobem que aquesta ràpida exhibició d'estadístiques, aquest afanyar-se a esbombar que la delinqüència està acotada i vigilada és una falta de respecte inqualificable envers les víctimes d'aquests crims. Quin efecte us faria, si fóssiu familiar de la dependenta morta i veiéssiu que, quan encara no s'ha enterrat la víctima, surt un alt càrrec del Departament d'Interior a dir que la violència està controlada, que no creix, etcètera? Hi insistim: és una actitud intolerable i molt desafortunada que s'ha convertit en habitual. Aquestes aparicions per tranquil·litzar la població han esdevingut ja un costum mediàtic. Sobretot que la ciutadania no s'alarmi, correm-hi de seguida! Entre el solemne homenatge que reben les víctimes del terrorisme i aquests morts que fan nosa perquè trenquen el plat bonic del discurs oficial sobre l'ordre públic hi ha un abisme francament immoral. Sempre sentim dir que aquestes morts són fets aïllats que no reflecteixen l'estat real de la seguretat ciutadana de Catalunya, un dels països més segurs d'Europa, diuen. Que gosin proclamar-ho quan encara hi ha un cos calent al dipòsit els hauria de fer caure la cara de vergonya.