I després de les porres, què?
Les porres que aquest diari publica sobre les eleccions apunten que l'esperit de la manifestació sobiranista del 10 de juliol el capitalitza CiU i que el proper Parlament tindrà menys independentistes que els darrers set anys. Només Josep Maria Terricabras augura un augment de diputats independentistes, mentre que totes les altres porres dibuixen un Parlament més nacionalista i menys independentista.
La hipotètica aparició d'algun electe solidari o reagrupat a l'arc parlamentari coincidiria, segons porres i enquestes, amb l'afebliment dels republicans, i allò que tothom dóna per fet és una còmoda victòria de CiU. Esvaïda qualsevol possibilitat d'un govern alternatiu al nacionalista, és a dir, liquidat el tripartit per republicans i socialistes, l'única incògnita demoscòpica és el marge de maniobra que tindrà Artur Mas per fer govern en solitari.
Com que proliferen especulacions sobre càrrecs que ja es reparteixen, Mas ha sortit a demanar prudència als seus. Per molt que els socialistes diguin que encara hi ha partit, els lemes del carrer Nicaragua que ataquen el candidat de CiU amb Artur Mas de lo mismo o Ni independentistes ni de dretes (ni-ni que denota mentalitat perdedora), el peix del 28-N ja està venut. Mas serà president si cap accident no ho impedeix, i la clau és saber si governarà per majoria absoluta o si necessitarà suports puntuals (geometria variable) o estables (govern de coalició o pacte de legislatura).
Arribats a aquest punt només existeixen dues opcions. Vincular la legislatura catalana a la lògica espanyola en la mesura que la gran promesa de Mas depèn de l'aritmètica al Congrés –el pacte fiscal català que Francesc Homs esbossa al llibre Dret a decidir. Estació concert– o canalitzar l'esperit del 10-J amb aliances estrictament nacionals. Dit en altres paraules, assolir pactes de no-agressió amb socialistes i conservadors al dictat de Zapatero i Rajoy –a l'espera del concert econòmic i l'eventual entrada de Duran de ministre després dels comicis espanyols– o un pacte entre CiU i ERC que penalitzi el gir catalanofòbic del PP amb el recurs a l'Estatut i l'atac al català.