S'hauria pogut fer més?

Un cop con­su­mada l'absorció de Caixa Girona per part de La Caixa, amb la simbòlica pen­jada de l'estre­lla miro­ni­ana a la fins ahir seu cen­tral de l'enti­tat giro­nina, allò que expres­sen molts ciu­ta­dans és el dubte de si s'ha fet tot el pos­si­ble per sal­var l'enti­tat finan­cera giro­nina. És a dir, si no s'ha accep­tat el procés d'absorció de manera massa dòcil o si s'ha llui­tat tot el que calia des de la soci­e­tat econòmica i cul­tu­ral giro­nina per evi­tar per­dre la caixa nos­trada. Els qui han par­ti­ci­pat direc­ta­ment en el procés, asse­gu­ren que no tenia retop, que el Banc d'Espa­nya va posar la caixa entre l'espasa i la paret i que, al final, els com­panys de viatge, pel motiu que fos, van que­dar reduïts a La Caixa. Mal­grat tot, d'altres es pre­gun­ten també si no cal­dria anar a cer­car l'ori­gen de tot ple­gat en la gestió bancària dels últims anys. Per dir-ho clar i net, en si els crèdits i les inver­si­ons immo­biliàries de Caixa Girona, algu­nes de molts mili­ons d'euros, van ser les més apro­pi­a­des.