Unitat

No sé si s'hi han fixat, però a mi em sem­bla que estem cada dia més a prop de la uni­tat de l'inde­pen­den­tisme. Un inde­pen­den­tista d'ERC com Uriel Ber­tran i un inde­pen­den­tista de CiU com Alfons López Tena un bon dia van aban­do­nar els seus par­tits i se'n van anar a fun­dar Soli­da­ri­tat amb Joan Laporta. Men­tres­tant, Joan Car­re­tero i Rea­gru­pa­ment tre­ba­lla­ven també per la inde­pendència. Com que cadascú volia la seva, d'inde­pendència, les dues llis­tes inde­pen­den­tis­tes s'han pre­sen­tat per sepa­rat. ERC torna a ser més inde­pen­den­tista que mai –de fet, no sé com m'atre­veixo a dub­tar que mai hagi dei­xat de ser-ho– i com que es veu que ara hem d'accep­tar pop com ani­mal de com­pa­nyia i dir que CiU també és inde­pen­den­tista, la gran uni­tat és cada cop més a prop. Hi ha indi­cis clars. L'altre dia, per exem­ple, un mem­bre de Rea­gru­pa­ment, Miquel Casals, li va dir el nom del porc pel car­rer al cap de llista de Soli­da­ri­tat per Girona, Toni Stru­bell. I al Cer­cle Català de Nego­cis –divi­dit entre par­ti­da­ris de Rea­gru­pa­ment i de Soli­da­ri­tat– hi ha un sidral con­si­de­ra­ble després que l'encara pre­si­dent –o no, que ja m'he per­dut–, tractés de mer­ce­na­ris Ber­tran, López Tena i Laporta. Tot són indi­cis de la uni­tat que es tre­ba­lla. Men­tres­tant, sen­tim Laporta pro­cla­mant a cada entre­vista que el Par­la­ment català “és de fireta”, i a Car­re­tero dient que és “de fireta i de cos­te­llada”. Anys enrere ho havia sen­tit a dir a Colom i Rahola, i ja veuen on són. Pot­ser a la inde­pendència s'hi ha d'arri­bar així, a bat­ze­ga­des. Però em fa por que tanta uni­tat no acabi ser­vint perquè, efec­ti­va­ment, el nou Par­la­ment pro­clami la inde­pendència. Però la de cadascú.