El papa a casa
Que quedi ben entès. Crec que Benet XVI és el vicari de Jesucrist a la terra i successor de Pere cap de l'apostòlica. Li dec respecte per no dir-ne ni bé ni mal. Però vet ací que ens ve a casa i ja tenim el sarau.
Ben entès que del Concili Vaticà II tan sols ens en resten els cumbaiàs i no gaire més, rere la vella guàrdia que ens la vam jugar allà dies continua viva la carcúndia, que en deien els anarquistes, capaç de rebre el papa cantant allò de “ruja el infierno, brame Satán, la fe de España no morirá”. Vull dir que el sant pare es trobarà amb un triomfalisme de la Reina Vella.
I, ves que, talment els “rugidos del infierno” són tan vells com les cançons dels angelets, els qui es tenen per esquerrans ens han sortit tan o més carcúndies que els de dretes. Fan uns planys de tragèdia grega amb la mediàtica per coreuta. Tinc entès que fan manifestacions mentre no s'estan d'escarafalls perquè, en temps de tanta crisi donaran al papa una orgia de cava i crema catalana. Amb més motiu s'esborronen per tants i tants de calés com costarà la visita pontifical que sigui com sigui donarà nom a Barcelona.
I, de sobrepuig, la Sagrada Família. N'hi ha que no gosen, però n'hi ha que no s'aturen. Voldrien veure-la enrunada, mentre fan símbol de la ciutat un timbarro lluminós. Confesso que no puc entendre l'Ajuntament de la ciutat que ha permès el pas arran d'un tren a tot sallar.
I ara, què puc dir més. Als creients que no som fanàtics ens fan bullir la closca. D'una banda el triomfalisme de la visita del papa ens fa mal, el voldríem veure més humanament a peu pla. D'altra, el respecte ens atura. O no ens atura, que més d'un es ficarà al fandango.
Serà demà diumenge, la gentada vora el Temple, demà diumenge per sort no em cal triar. Faré la missa a Gósol, en la quietud de la pollancreda daurada que va despullant-se, en la calma de les primeres neus i la pau d'uns quants partint-nos el pa.
Mentre l'esperança arrossega la fe. Sigui com sigui, Déu ni és triomfalista ni fanàtic, és tan menut com un mos de pa, tan suau com un glop de vi.
Que Déu hi faci més que nosaltres.
