Lideratges

El pri­mer que des­ta­quem en un grup que fun­ci­ona és el líder. I el pri­mer que recla­mem per a un que no fun­ci­ona és que ha de tro­bar un líder. Fun­ci­o­nem a cop de líders. Són els que ocu­pen més por­ta­des, en el camp que sigui. Tant li fa que par­lem de política, d'esports, de moda o de cul­tura. Però tot el que ens venen com a líders ho són? Què en sabem real­ment, d'aquests líders? Hauríem d'estar escar­men­tats després de veure'n caure tants. D'uns hem vist que eren de cartró pedra; d'altres ens ha enllu­er­nat el seu verb, hem vist que només tenien dis­curs –embri­a­ga­dor i hip­no­tit­zant com la melo­dia del flau­tista d'Hamelín– però que a l'hora de la veri­tat els fets ens demos­tra­ven que dar­rere les parau­les no hi havia valors per supor­tar-les. També hi ha hagut els que direc­ta­ment ens han enga­nyat; ens han fet creure A. Majo­ritària­ment els hem seguit i a l'hora de la veri­tat han fet B. Fins i tot n'hi ha que han inten­tat fer-nos creure que B era una versió millo­rada de A, que ens con­ve­nia més i que el canvi era per al nos­tre pro­fit. Hi ha molts líders que esmer­cen més temps en la seva pro­jecció pública, en el seu con­ti­nent, que en el seu con­tin­gut; en apa­ren­tar una imatge impol·luta, sense màcula en tots els aspec­tes de la seva vida. N'hi ha d'altres que ho fan per la via abso­lu­ta­ment contrària: basen el seu impacte en la trans­gressió i l'actu­ació con­tra cor­rent. Això depèn del tar­get al qual van diri­gits. Però, ben mirat, no deu ser fàcil ser un bon líder avui en dia. En un món en el qual la velo­ci­tat tri­omfa davant la reflexió, en què la super­fi­ci­a­li­tat anor­rea el conei­xe­ment i l'efec­tisme ensorra els can­vis impres­cin­di­bles per redreçar el rumb a llarg ter­mini, és molt difícil dema­nar a un líder una cosa tan sen­zi­lla com que ens con­du­eixi, apli­cant en la seva actu­ació els valors que ha pre­di­cat de paraula, fins als objec­tius pro­me­sos. Nosal­tres, però, mesells, con­ti­nuem bus­cant el que ho faci.