El ‘caganòmetre'

S'ha consolidat a casa nostra un termòmetre de popularitat que poc té a veure amb els rànquings d'audiència que puguin tenir determinats personatges a les televisions. En podríem dir el caganòmetre, que és l'adaptació de la tradició pessebrística dels caganers al màrqueting. Cada any per aquestes dates es presenten en societat les noves figures del caganer que representen els personatges més coneguts. Un any és Obama, un altre pot ser un personatge de ficció, preferentment infantil. L'objectiu de l'empresa productora no és cap altra, lògicament i legítimament, que aprofitar la popularitat del personatge en qüestió per vendre més ninotets d'aquests dissenyats amb més o menys semblança amb el personatge original. A casa no som de pessebre però si els féssim no sé si voldríem tenir el president dels EUA fent les seves necessitats al menjador. Però entenc que un país d'arrels escatològiques com és aquest disfruti veient a tots els famosos en posició de reflexió espiritual com pertoca per Nadal. I cal reconèixer que a hores d'ara al nostre país no ets ningú fins que no et situen en un racó de pessebre amb el cul a l'aire. A més trobo que és fantàstic que sigui mitjançant una tradició tan nostrada. Enguany ha destacat la Belen Esteban, nou fenomen mediàtic de la tele escombraria. I l'acompanyen els candidats de les eleccions, ja que coincideix amb la campanya. No és qüestió de posar-ho tot al mateix nivell, però no deu ser tanta veritat això de la desafecció política si encara ven el fet de poder posar un polític de caganer al pessebre.