Ens hi acostem

Són cada dia més a prop. És el moment de demostrar què i qui ens agrada o desagrada de la política i els polítics, en lloc d'escridassar-los a la universitat o a les desfilades, com si a aquests llocs només hi assistissin els antisistema o contraris al govern. És que entre el públic d'aquests actes no hi ha cap defensor o votant del govern? Per cert, en comptes de tanta propaganda que costa tants diners, no podrien dedicar-los a obres socials, ja que tot el que prediquen ja ho sabem?

Les enquestes diuen que l'abstenció serà alta a les properes eleccions autonòmiques. Els abstencionistes haurien de pensar que el seu gest només ajuda els que proclamen que la política no interessa al poble, etcètera. Però no ajuda gens a la democràcia la renúncia a exercir un dels drets fonamentals. La veu del poble queda afeblida. Votar amb ganes, amb ràbia, a favor, en contra, votar al que més m'agrada o al que més pot fer mal al que menys m'agrada... Hi ha mil raons per acostar-se a les urnes. Tot menys la indiferència.

Fins fa poc es parlava de l'eròtica del poder, però ara la Literary Review ha nominat per al premi al pitjor text de literatura eròtica l'exprimer ministre Tony Blair per un fragment íntim de les seves memòries. Els altres finalistes són els novel·listes Ian McEwan, Jonathan Franzen i Martin Amis. Que els polítics no sàpiguen explicar el seu programa de govern és una cosa, però que no l'encertin ni quan escriuen les seves confessions eròtiques n'és una altra. Potser haurien de millorar en els dos aspectes!

Ara imaginem-nos que amb els símptomes que hi havia, els professionals de la medicina –professors, investigadors, etc.– no haguessin advertit d'una epidèmia mortífera que s'acostés, avui els diríem de tot. I això és el que ha passat amb els professionals de l'economia –ministres, bancs, catedràtics...–, cap no va observar res per avisar-nos. I tots continuen en els seus càrrecs tan feliços! Mereixen tornar a estudiar una temporada!

Ha mort el professor Joan Solà, i la llengua catalana està de dol. Defensor de la parla catalana no solament des de la càtedra, sinó també en articles, conferències... i sobretot en la seva actitud ferma i sempre alerta perquè la llengua no s'anés fent malbé i fins i tot arribés a morir. Des dels temps d'estudiants al col·legi major Junípero Serra, el Ginebró, coneixia Joan Solà, amic exigent, i els amics, alumnes, i públic en general trobarà a faltar la seva veu vigilant i sàvia.

Aquests temps en què tothom predica la llibertat d'expressió i de comunicació, no podem veure la TV valenciana des de casa, i els valencians no poden veure les catalanes. Tan difícil és arribar a un acord de reciprocitat? Les autoritats haurien d'explicar al públic què passa, quins entrebancs i malentesos hi ha i solucionar-los de pressa. Una vergonya.

A França protesten perquè els volen apujar l'edat de jubilació dels 60 als 62 anys! Què dirien si, com aquí, els augmentessin els anys dels 65 als 67! Tot això s'haurà de revisar aviat, perquè hi ha professions i vocacions que no es paren amb l'edat. Per exemple, ningú no s'imagina el sant pare o el rei deixant el càrrec si no és per motius de salut greus. O sigui que quan la gent tingui una feina que ha triat i que li agrada, tot canviarà.

En ple debat a tot Europa sobre la immigració, surt la notícia que diu que pegar a la dona és autoritzat pel Tribunal Suprem dels Emirats àrabs, i als infants també, mentre no deixin senyals físics. I pensem que és un país menys conservador que altres monarquies del Golf. I els governs occidentals no diuen res, potser perquè prou feina tenen per controlar la gent del seu propi país. Ens quedem amb les mans plegades, esperant el contagi de la violència?