Pèl de pubis

La mort de Luis García Ber­langa ha res­sus­ci­tat el marquès de Legui­neche, aquell retrat cari­ca­tu­resc i deca­dent d'una aris­tocràcia espa­nyola que, a hores d'ara, encara no sabem si està en vies de des­a­pa­rició o si con­ti­nua exis­tint.

A la pel·lícula La esco­peta naci­o­nal, de la segona mei­tat dels setanta, el vell marquès de Legui­neche feia col·lecció de pèls de pubis feme­nins. Era un obsés que pagava la seva impotència biològica com­prant ins­tants de senyo­res nues que es dei­xa­ven reta­llar pèls del cony. Després, el marquès els con­ser­vava en pots de vidre, clas­si­fi­cats en una vitrina, com si es tractés d'una col·lecció de papa­llo­nes, d'insec­tes o de mine­rals. Aquell marquès ens recorda un per­so­natge de la novel·la de Juan Marsé, Si te dicen que caí, escrita una dècada abans, en què apa­reix un pseu­do­a­ristòcrata que lloga pare­lles a casa seva perquè for­ni­quin a la seva habi­tació men­tre ell, dar­rere les cor­ti­nes, els observa, es mas­turba i va cla­vant bas­to­na­des a terra perquè pugi l'exci­tació de les esce­nes. Òbvi­a­ment, hi ha diferències entre el marquès diri­git per Ber­langa i el per­so­natge creat per Marsé. El marquès està situat en una finca a prop de Madrid i el per­so­natge en una mansió de la ciu­tat de Bar­ce­lona. Les dones de la pel·lícula són senyo­res o senyo­res de com­pa­nyia de la soci­e­tat benes­tant de l'època, d'aspecte salu­da­ble i de salut de pot, i les dones de la novel·la són putes de la post­guerra que cobren la feina amb cres­te­tes refre­gi­des per no morir-se de gana. Però també hi ha simi­li­tuds cre­a­ti­ves. El marquès de Legui­neche, segons sem­bla, hau­ria estat ins­pi­rat en un aristòcrata autèntic que va dei­xar empremta a la Costa del Sol, i el per­so­natge de Marsé segur que està ins­pi­rat en algú que va exis­tir real­ment, sabent que l'uni­vers nar­ra­tiu de l'autor pretén ser una crònica de l'època.

Tres o qua­tre dècades després, els vicis de l'aris­tocràcia i de la bur­ge­sia s'han soci­a­lit­zat gràcies a les noves tec­no­lo­gies. Les col·lec­ci­ons pre­sen­ci­als de pèls de pubis han esde­vin­gut gale­ries vir­tu­als d'imat­ges i, els voyeurs, des de la pan­ta­lla ins­tal·lada a l'habi­tació de casa seva es con­nec­ten a la càmera web por­nogràfica a canvi del número de la tar­geta de crèdit.