Casori

La família reial anglesa és una fàbrica d'entreteniment global de primer ordre. Aquella bona gent es guanyen realment el sou oferint esbargiment a la població en general. L'esplèndida pel·lícula The Queen va encapsular per sempre el seu potencial com a material de ficció. El moment estel·lar del film és, sens dubte, quan el duc d'Edinburgh, el marit de la reina, deixa anar, al llit de Sa Majestat, un rutinari “Good night, cabbage” (“Bona nit, col”) abans de girar-se de l'altre costat. És un moment majestuós, antològic. Fan molta gràcia, ja dic. Ara el fill de Diana ha anunciat el seu casament amb una noia que no porta cap mena de gen aristocràtic. Kate Middleton, filla d'una parella que es va fer rica muntant una empresa d'andròmines per a festes infantils, apareix com una nova Diana que haurà d'aportar sang vermella a les estructures de la vella monarquia. William, el príncep, ja li ha traspassat l'anell que el seu pare va regalar a Diana ara fa trenta anys. En l'imaginari col·lectiu, aquest anell conté tantes projeccions simbòliques com la mateixa corona. Tothom està molt content, diuen, i el primer ministre Cameron ha declarat que quan ho van saber, en ple consell de ministres, tots es van posar a picar de mans a sobre la taula. L'ambient d'internat no desapareix mai del tot de les institucions britàniques. Com sempre, però, el meu heroi ha estat el príncep Carles, l'hereu etern de la corona. El pobre Carles ja va tenir un moment espectacular quan es va trobar ell mateix anunciant el seu compromís amb Diana. Com si fos Hamlet, després de pronunciar la paraula “amor” que era de rigor, se li va escapar una filosofada. Va dir “amor, signifiqui el que signifiqui la paraula”. Ara, quan li han preguntat per l'anunci del seu fill i, conscient que ja porten vuit anys de festeig i molts de vida en comú a la mateixa casa, Carles ha fet aquesta curiosa declaració: “Òbviament, estic encantat. Gràcies. Ja han practicat prou”. Quin rei ens estem perdent!