Silencis delators

Mentre la UE ocupa les darreres hores en el rescat d'economies agonitzants, una dona valenta alça la veu al Parlament de Brussel·les. L'activista Aminatu Haidar, icona de la causa sahrauí, protagonista de la vaga de fam de 32 dies a l'aeroport de Tenerife, afirmava haver-se sentit decebuda amb la comunitat internacional i especialment amb la UE, que finalment –ha dit– ha jugat un paper vergonyant. Ha estat clara, dura i contundent. I tot plegat ho deia convidada per parlar dels recursos pesquers sahrauís; i no és una casualitat.

Moltes i diverses són les causes que expliquen la inacceptable indolència diplomàtica del govern espanyol davant la flagrant violació dels drets fonamentals exercida pel Marroc al Sàhara, sobretot els darrers dies. I malgrat la propaganda informativa amb què el govern alauita va pretendre calmar la premsa espanyola, la veu de la veritat s'alçava sonora aquest dimarts davant ses senyories. La manca de respecte als drets humans i les convencions internacionals mostrades pel govern del Marroc han trobat empara en els interessos creats de l'administració espanyola, i la diplomàcia dels 27. Un informe de l'assessoria jurídica de l'Eurocambra demanava el 2009 suspendre l'acord de pesca amb el Marroc. La flota espanyola n'és la principal beneficiària. I els arguments que s'esgrimien per suspendre aquest acord era el fet que la població sahrauí no es beneficia d'aquesta explotació.

Haidar, a qui la UE va tenir present a l'hora de proposar-la com una de les candidates a guanyar el premi Sàkharov, ha criticat els qui els han girat l'esquena. Si les institucions europees no poden condemnar l'acció del Marroc, “els qui sí que defensem els drets humans no podem creure mai més en els principis de la UE”. Ha anat més enllà, i ha advertit que si no es reacciona per frenar la violència, podem ser a les portes d'una guerra oberta entre sahrauís i marroquins.

És per això que no és sobrer subratllar la seva darrera petició: tal com es van qüestionar els acords comercials de la UE amb Israel després del bombardeig contra Gaza, cal que es revisi el tracte de favor a un estat que no respecta els drets fonamentals. Ara caldrà veure si això també li surt de franc al Marroc, i en què queden aquests valors europeus que tant ens han costat de construir.