La setmana dels vídeos

Quan es parla de vídeos de periodistes i de polítics sempre em ve a la memòria aquell que va donar la volta al planeta on sortia el director d'El Mundo, Pedro J. Ramírez, amb faixa de dona i sostenidors tot practicant el sexe amb una senyora de nom Exuperancia. Recordo: els passadissos del Congrés dels Diputats bullien i no es parlava de res més. Polítics i periodistes anaven de corcoll per poder trobar-ne una còpia nítida. Tot plegat, un divertiment per fer oblidar el malestar general pel fet que el diari que dirigia Pedro J. anés per davant amb les informacions dels GAL. Els responsables d'aquell material audiovisual van ser portats als tribunals i condemnats a penes d'entre dos i quatre anys de presó.

Ara estem en campanya electoral a Catalunya, s'ha obert la veda i tot s'hi val. Sobretot, tot allò que valgui per desviar els problemes que la ciutadania espera que la política resolgui després del 28-N.

No resoldran res de res els vídeos de la Camacho atacant independentistes i emigrants mafiosos. Ni el de les joventuts socialistes que ens mostren un orgasme, femení, davant de la taula electoral. Després de votar José Montilla el 28-N, és clar. Ni tan sols el de la Montserrat Nebreda que busca la provocació amb un film que s'autoqualifica de porno. La líder d'Alternativa de Govern creu que està en inferioritat de condicions amb els altres candidats perquè en no tenir representació parlamentària –com tampoc no en tenen, entre d'altres, Joan Laporta, Joan Carretero o Carmen de Mairena– no apareix als mitjans de comunicació públics. Heus aquí que la Nebreda ha fet un film suposadament porno protagonitzat per ella mateixa per captar l'atenció de la gent. És clar que en cap moment no se la veu nua.

Falten vuit dies per a les eleccions. Estem a la setmana dels vídeos. Fa la sensació que ens volen despistar dels problemes reals. Hauria d'haver-hi més propostes damunt la taula, fins i tot que anessin més enllà dels programes electorals. Més idees i més amplitud de mires: per part dels polítics i dels mitjans. Caldria desmentir la idea que les campanyes electorals no serveixen per res i que tot el peix està venut.