Tot a punt

Aquests programes de xafardeig de la tele, plens d'autoconfessions, indiscrecions, adulteris... haurien de tenir present la resposta que l'escriptor Gore Vidal va donar a un periodista indiscret que li va demanar si la seva primera parella sexual havia sigut un home o una dona: «Vaig ser massa ben educat per preguntar-l'hi», va ser la resposta.

Un directiu dels premis Príncep d'Astúries va dir que Guardiola, com Mourinho, eren estrangers ja que el darrer és portuguès i el primer català. I a l'Astúries dels premis ningú no va dir res. Ni va dimitir ningú. Ja deien abans que hi ha separatistes perquè hi ha separadors. La resposta de Guardiola va ser elegant i generosa.

Preguntats a la tele una colla de polítics sobre si comprarien o no aquests bons llançats per la Generalitat a un interès alt, la meitat diuen que no poden perquè han de pagar la hipoteca. Posats a fer confessions econòmiques, ens agradaria saber quant cobren, o sigui quant els paguem, perquè si ells no poden estalviar, imaginin com arriba a fi de mes una majoria de la població. Si ells no poden!

Aquesta baralla entre el president del Club i l'expresident, no la podrien fer a porta tancada? Per respecte al públic i a ells mateixos. No hi ha homes bons que facin de pont entre els dos directius abans de recórrer als tribunals? O és que tot ha de ser un espectacle de propaganda a favor o en contra, que a qui fa més mal és al Club?

Diuen que ara els cognoms aniran per ordre alfabètic, o sigui que d'aquí a un temps tots començaran per A, B o C i els Zel o Xàfec o Vilar desapareixeran. Què passava amb l'ordre que hi havia fins ara, que no anava bé? Què hi diuen els especialistes com Armand de Fluvià? Quines ganes d'enredar la troca que té el govern i de ficar el nas allà on no el demanen!

Que hi hagi uns 140.000 joves al país que ni estudien ni treballen és com a mínim una mala notícia. Què fan tot el sant dia? Si la Generalitat diu que destinarà uns quants milions per treure'ls de l'atzucac, com a mínim els podria demanar que en compensació ajudessin en alguna cosa els ciutadans que pagaran la factura: fer companyia als vells, netejar jardins, cuidar malalts... alguna cosa deuen saber fer aquests joves!

La lliga i els equips ho omplen tot. Els milers de seguidors de tots els colors s'ho deuen passar bomba. Res a dir, tot el que faci feliços els humans sense empipar els altres, els que no comparteixen la mateixa afició, benvingut siga. Però potser les teles i els diaris en fan un gra massa de comentaris, opinions i discussions abans, durant i després dels partits, total per dir tots el mateix. Per què no dediquen més atenció a altres esports? Per què els espais culturals –i no diguem científics!– són els parents pobres de les informacions?

Els castellers de Vilafranca han descarregat per primer cop una torre de vuit que es pensava impossible de descarregar, la bèstia indomable, en deien. Felicitats. Si donem tanta importància a certs esports, futbol sobretot, no sé per quina raó els castellers no haurien de gaudir de la mateixa consideració. Tantes places i festes del país viuen l'emoció alegre de les seves construccions! Els agraïm prou el seu esforç?

M'ha arribat al cor el plany d'un alcalde que es planyia de veure la biblioteca del seu poble mig buida! Amb la feinada i els diners que ha costat obrir-la! Això darrer no ho deia però s'entenia que ho pensava darrere del lament. I és que encara cal una educació en la disciplina de la lectura, a grans i a petits, si volem que el país progressi i no perdi tantes hores davant una televisió cada cop més vulgar i deseducadora, amb les excepcions excepcionals que calgui.