No s'hi val
Avui és dilluns. D'aquí a una setmana sabrem qui haurà guanyat les eleccions autonòmiques, suposo. I si tenim sort ens diran qui serà el proper president de la Generalitat. Vaja, que estem en plena campanya electoral, que es pot definir com aquell període abans d'eleccions en què els partits polítics esmercen temps i diners amb la vana il·lusió de canviar un 5% de la voluntat de vot dels electors.
En aquests dies els partits pretenen exposar el seu programa polític per copsar l'atenció i l'interès del votant, amb la sana voluntat que els que dubtaven de passar per les urnes i deixar la papereta d'un o altre es decantin cap a la seva opció, que els seus vagin a votar, i els que volien quedar-se a caseta o anar a fer rovellons, doncs que passin pel col·legi electoral.
Ara bé, no veig gaire que m'exposin de forma clara per què he de votar una opció determinada, no em detallen el programa, sinó que rebo consignes, tòpics, eslògans que no son gaire trempants. Tampoc veig gaire que se les diguin gaire grosses entre uns i altres. I per postres crida més l'atenció que si un anunci electoral simula un orgasme, que si l'altre es despulla o penja un joc a internet que és violent o xenòfob. Preocupa més la (in)correcció política que no pas els objectius i programes. Al final ja veurem si tot això serveix de gaire, a banda de gastar diners i omplir diaris i canals de televisió. Uns i altres fem trampa, no?
