L'etern recomençar

El filòsof francès Claude Lefort va morir el passat 3 d'octubre a l'edat de 86 anys. Va ser un dels principals artesans del renaixement, després de la fi de la Segona Guerra Mundial, de la filosofia política i un dels primers en promoure una crítica argumentada del totalitarisme. Totalitarisme i democràcia, tot i ser termes antagònics, o precisament per ser-ho, exigeixen una anàlisi conjunta i comparativa. Una de les seves obres cabdals porta per títol La invenció democràtica. Els límits de la dominació totalitària. Segons Claude Lefort, la democràcia, fruit de la història, segueix les vicissituds d'aquesta, està constantment en desequilibri, i exigeix de tothom la invenció. Parlar de la democràcia, fruit de la història, en terme d'invenció significa situar-se en la història: la democràcia ha tingut un començament, la qüestió és el seu possible fi. La segona part del títol de l'obra esmentada, Els límits de la dominació totalitària, marca la impossible consolidació d'un totalitarisme.

A causa de la seva mort l'he rellegit i les seves anàlisis m'han recordat Josep Pallach, el qual recomanava que “no ens descoratgem mai i que res no ens descoratgi; l'home es fa en un etern recomençar”. Tant la invenció que contemplava Lefort com l'etern recomençar que preconitzava Pallach suposen mutacions. En el seu sentit modern la democràcia té una característica que li és pròpia. La de donar accés a la realitat i atès que és la realitat allò que canvia, la democràcia s'ha de tornar a inventar, s'ha de recomençar segons els canvis que experimenti la realitat. En aquesta orientació Einstein deia: “Si no canviem la nostra manera de pensar, no serem capaços de resoldre els problemes que creem amb les nostres formes actuals de pensament”. Canviar és la clau de volta. CiU n'ha fet eslògan principal de la seva campanya a les eleccions al Parlament. Santi Vila, cap de llista de CiU per les comarques gironines, ha publicat un llibre amb el títol de Començar il·lusiona i sosté que el país necessita un canvi i que vivim un moment fundacional. “No només un canvi de govern a Catalunya sinó, sobretot, un canvi d'actituds, de manera de fer, treballant des de l'optimisme i aprofitant la riquesa que tenim, per tal de fer possible aquest canvi”. El moment fundacional que el canvi suposa, s'inscriu en l'etern recomençar de Pallach. Un moment fundacional és sempre un recomençament.

Tots els que hem crescut al voltant del culte a la participació política a través del vot, sabem que l'emès en condicions de legalitat i de total independència és el fonament únic i insubstituïble del mandat i del poder en una democràcia. En algunes ocasions el desmereixem perquè no ens adonem de la seva importància. Hem de ser conscients que és un mitjà, no un fi, que no ens hem de quedar en l'acte del recompte electoral. Obertes les urnes, establert qui ha guanyat, qui té el suport majoritari dels ciutadans, acaba el temps electoral. Complert aquest, essencial per descomptat, de previ i especial pronunciament com es diu en terminologia processal, comença un temps substancialment diferent, comença un temps eminentment polític que en governs democràtics ha de ser temps d'eficàcia institucional. La legitimitat aritmètica establerta als quarters generals de partits perdedors no soluciona els problemes, ni del país, ni dels ciutadans. No serveix per adaptar-se a la realitat. El sentit de l'eficàcia democràtica ha de ser el principal dels nostres objectius per tal que la legitimitat pugui ser la pedra sòlida de les realitzacions. Als ciutadans els agrada saber que tenen un govern legítim, sorgit del seu consentiment, que ells mateixos han elegit, però que a més, en la vida quotidiana, tant en temes petits com en els grans, sigui capaç d'efectuar els canvis necessaris per a una vida millor. Per a una Catalunya millor, l'altre eslògan de CiU.

La dinàmica actual, el descrèdit a què el tripartit, fruit de l'aritmètica, ens ha portat; la crisi; la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut; l'espoli fiscal que patim; l'anhel d'independència, són realitats sobre les quals s'ha d'incidir i que exigeixen coratge, el coratge de recomençar. De recomençar amb il·lusió, amb optimisme, com reclama Santi Vila. Si tenim coratge, el 29 de novembre podem començar de nou. Des de la dignitat recuperada. Amb totes les metes al nostre abast.