El lladre dels dissabtes
Els lladres són gent de forca, com deien a l'edat mitjana. Aquesta és la versió aspra, però si als lladres els diem pispes i a robar, rampinyar, rebaixem el dramatisme i ens situem al nivell del sainet. A aquesta categoria pertanyen els lladres de pa sucat amb oli que protagonitzen notícies tan breus en què ni tan sols apareix el seu nom. La literatura i el cine haurien de fer un homenatge al retaule de lladres de pega que destaquen per la seva inèpcia.
Aquest diari va informar fa uns dies que a la Sénia (Montsià) havien detingut un home que cada dissabte entrava en una casa a robar. Cada vegada que una parella de seniencs se n'anava a ballar al casal de jubilats, després trobava a faltar alguna cosa. Ho van denunciar i, per consell de la policia local, van mantenir la consuetud sabatina. El lladre, també. Va entrar per la finestra de la cuina i, quan va ser a dins, va trobar-hi uns policies que l'estaven esperant. La resta de la notícia és rutinària, no té gaire interès. Jo hi veig més un conte de Pere Calders que gira cap a un territori imprevisible. Per exemple, el lladre queda sorprès en trobar tres policies asseguts al voltant de la taula del menjador, i encara més quan li proposen que participi en una partida de botifarra. El joc es desenvolupa amb tanta passió, que tots quatre queden concertats per al dissabte següent. Des d'aleshores cada dissabte s'apleguen els mateixos protagonistes al mateix lloc per jugar a cartes, i el matrimoni els deixa preparat, abans d'anar a ballar al casal, uns panadons de moniato amb vi ranci. Això sí, per fidelitat al seu estatus, el lladre entra i surt sempre per la finestra.
L'any 1956 es va estrenar Rififí, una pel·lícula francesa que narrava un robatori de joies amb un verisme meticulós. El 1958 Marcello Mastroianni, Vittorio Gassman i Totò van protagonitzar-ne una rèplica bufa en un film que aquí es va titular Rufufú. Es tractava d'una colla d'arreplegats que pretenien robar una caixa forta i l'únic botí que van aconseguir repartir-se va ser un estofat de vedella. El lladre dels dissabtes sembla d'aquesta colla.
