I segueixo creient

“Segueixo creient” era el missatge que José Montilla ens adreçava a Pinós quan comunicava la seva decisió i disposició a seguir aspirant a la presidència de la Generalitat.

I jo segueixo creient, després de la inapel·lable derrota del PSC, que a Catalunya hi ha un espai central per al socialisme catalanista, federalista (per a una minoria minoritària, entre la qual em compto, com a primer pas per a més sobirania), que s'adiu amb els valors del PSC, PSC que tingui, naturalment, grup propi a totes les instàncies de representació política.

I segueixo creient que el govern tripartit en aquests anys de govern ha estructurat i ordenat el país, ha donat valor a les infraestructures que equilibren i mostren les potencialitats dels territoris, i ha garantit un seguit de prestacions socials que han aprofundit en la cohesió social.

I segueixo creient que ens cal, amb tranquil·litat i amb la serenor imprescindible, seguir debatent sense traves, sense apriorismes i sense prejudicis, on rauen les causes que han fet que la majoria de la ciutadania ens hagi retirat la confiança. Ens cal escoltar, comprendre i actuar amb rigor i humilitat per recuperar aquesta confiança i obtenir la complicitat de la majoria social per adequar els nostres valors als canvis que ha sofert la societat, i també oferir certeses i esperances a una societat en crisi.

I segueixo creient que tindrem un gran èxit a les municipals i en sorgiran nous lideratges sòlids, però també que el nostre partit, a més de municipalista, ha d'aspirar, amb ambició, a governar Catalunya amb els paràmetres d'un socialisme modern, progressista i amb un catalanisme integrador. Sí, que des dels ajuntaments es pot construir el país. Així s'ha fet, però el país és alguna cosa més que una suma d'ajuntaments. Hem d'aspirar a governar sense cap mena de complex.

I segueixo creient en la dignitat d'alguns gestos en política. I més enllà d'algunes crítiques que ha suscitat i que jo no comparteixo, trobo lloable el gest del president Montilla de renunciar al seu escó, gest que al meu entendre haurien d'haver seguit –encara hi són a temps– els seus consellers com a responsables també, en la quota que els correspon, de la derrota. Quan un govern rep una desautorització electoral com la que hem tingut, és evident que si el president plega els consellers també ho han de fer. I naturalment crec que en el mateix partit pel cap baix el vicesecretari general i el cap de la campanya han d'acompanyar solidàriament el president en la seva renúncia. Deixar tota la responsabilitat a José Montilla és poc exemplar, poc creïble, rigorosament injust, diu ben poca cosa a favor nostre.

I segueixo creient en aquell vers de J.V. Foix, “m'exalta el nou, m'enamora el vell”, com a compendi de l'experiència i de la nova gestió, de la capacitat fruit dels coneixements acumulats i la rauxa de la saba nova que s'incorpora de nou al combat polític, la mixtura entre la força de la vella militància feta de treball sobre el territori i la força de la intel·ligència de la reflexió. Formació i acció, cor i cap. Tothom és necessari; ara bé, això em fa pensar que no cal que alguns es mantinguin anys i anys en els càrrecs –alguns fins a trenta–, com no entenc que altres siguin foragitats tot just començar. I que no s'excusin en l'experiència; això, aquesta excusa, ja no cola.

I segueixo creient que no cal cercar totes les causes de la derrota en els altres, com per exemple en no tenir grup parlamentari, sense mirar primer les mateixes mancances del govern del país, que, havent gestionat mot bé en la majoria de les àrees, no totes, el resultat ha estat decebedor.

I segueixo creient, per més que em prenguin per il·lús, avesat com estic a altres derrotes i enfortit per alguns fracassos, que de les derrotes s'aprèn i els atzucacs enforteixen. Això sí, renunciant a inútils personalismes, a estèrils profecies i cercant els denominadors comuns, les bases sòlides de l'acord en la riquesa de la diversitat interna.

I segueixo creient en el PSC i en el millor que té, la seva gent, tota.