Un moviment popular emergent

Les con­sul­tes popu­lars sobre la inde­pendència són sense cap mena de dubte un dels movi­ments ciu­ta­dans més impor­tants que han emer­git en aquest país des de l'època de la tran­sició. No entraré en el debat estèril sobre per­cen­tat­ges de par­ti­ci­pació. Cen­te­nars de milers de per­so­nes comp­ta­des nítida­ment, una a una, són una força social inqüesti­o­na­ble. I és bo que es vagi com­ple­tant el mapa, fins i tot a Bar­ce­lona, per com­plex que sigui.
Però no podem creure
que les con­sul­tes siguin un objec­tiu en elles matei­xes. Les con­sul­tes són el canal que ha tro­bat la ciu­ta­da­nia per recor­dar als nos­tres diri­gents, siguin els que estan sor­tint de la Gene­ra­li­tat, siguin els que hi entra­ran, que tenen l'obli­gació de defen­sar els drets ina­li­e­na­bles dels cata­lans, vul­ne­rats per un dèficit
democràtic exis­tent a l'Estat espa­nyol el qual nega el dret a l'auto­de­ter­mi­nació dels pobles que el
con­for­men.

No es pot obviar que el marc cons­ti­tu­ci­o­nal es
basa en la supe­di­tació de la majo­ria de les for­ces
polítiques cata­la­nes al seu orde­na­ment. Un marc jurídic, amb la Cons­ti­tució com a ele­ment totèmic
sacra­men­tal, que se situa per sobre de la volun­tat popu­lar expres­sada democràtica­ment a les urnes.