Ikea, de nou resignats

Fa tot l'efecte que les ins­ti­tu­ci­ons giro­ni­nes, i aquells que les diri­gei­xen, no aca­ben de ser prou cons­ci­ents de la importància que té que Ikea hagi pre­fe­rit ins­tal·lar la seva quarta botiga a Tar­ra­gona i no pas a Girona, que s'haurà d'espe­rar almenys set o vuit anys que la mul­ti­na­ci­o­nal sueca hi obri un esta­bli­ment. Ikea no és només una botiga. Són qua­tre-cents llocs de tre­ball direc­tes i un munt d'indi­rec­tes, un pol d'atracció per a nous esta­bli­ments comer­ci­als i d'oci, i la dina­mit­zació de la zona on s'esta­bleix. Cal­dria, doncs, saber què ha pas­sat exac­ta­ment perquè Ikea hagi pre­fe­rit anar a Tar­ra­gona quan, amb població i expec­ta­ti­ves comer­ci­als a la mà, sem­bla­ria que Girona tenia tots els trum­fos. S'ha pres­si­o­nat prou des de les ins­ti­tu­ci­ons perquè es triés Girona ara? S'han mogut com calia per tro­bar els ter­renys neces­sa­ris? O s'ha dei­xat pas­sar una bona opor­tu­ni­tat per dina­mit­zar l'eco­no­mia giro­nina? I, és clar, com amb Caixa Girona, tots con­tents, però, això sí, ben resig­nats.