Ikea, de nou resignats

Fa tot l'efecte que les institucions gironines, i aquells que les dirigeixen, no acaben de ser prou conscients de la importància que té que Ikea hagi preferit instal·lar la seva quarta botiga a Tarragona i no pas a Girona, que s'haurà d'esperar almenys set o vuit anys que la multinacional sueca hi obri un establiment. Ikea no és només una botiga. Són quatre-cents llocs de treball directes i un munt d'indirectes, un pol d'atracció per a nous establiments comercials i d'oci, i la dinamització de la zona on s'estableix. Caldria, doncs, saber què ha passat exactament perquè Ikea hagi preferit anar a Tarragona quan, amb població i expectatives comercials a la mà, semblaria que Girona tenia tots els trumfos. S'ha pressionat prou des de les institucions perquè es triés Girona ara? S'han mogut com calia per trobar els terrenys necessaris? O s'ha deixat passar una bona oportunitat per dinamitzar l'economia gironina? I, és clar, com amb Caixa Girona, tots contents, però, això sí, ben resignats.