Mas president, Catalunya independent?

Artur Mas podria ser president d'una Catalunya independent? Hi ha gent que defensa que amb ell podem fer passes de gegant cap a la plena sobirania. Bé, jo no ho sabria dir: així com penso que Mas seria un excel·lent cap d'estat d'una República Catalana, també tinc els meus interrogants sobre les seves possibilitats (més que les intencions, que compten menys) d'acostar-se a aquest horitzó. Miraré d'explicar-me.

Artur Mas fa un aspecte de solvència i de seriositat que ben pocs gosen contradir. La seva formació, les seves preocupacions majors i les seves principals propostes transiten pel camí de l'economia, cosa que en temps de crisi és d'agrair. És una figura a la qual escau la normalitat, i diria que la gent en bona part l'ha votat per això, per anhel de normalitat. Hi ha un fort cansament de Dragon Khans, de taquicàrdies, de grans proclames i de disgustos en forma de deute. Han de quadrar els números, hem de parlar sense estirabots i cal asserenar el món de l'empresa. Les prioritats van per aquí, per la banda de la seguretat ambiental, i a l'home li escau la missió encomanada. Mas podria ser president sense cap problema de llocs com Dinamarca, Portugal o Eslovènia. També d'una Catalunya sobirana.

L'únic petit problema és que no som independents, encara no. La normalitat anhelada, per tant, penja del fil que tiba entre els que voldrien ser-ho i els que no. I els anys vuitanta i noranta ja han passat, cosa que vol dir que aquest litigi central de país ara mateix no pot ser ignorat. Pretendre obviar-lo acabarà sent suïcida per a un polític. La finta inicial de Mas és bona: anem a trobar el concert econòmic, que és molt més urgent i que ens uneix més. Però i quan aquesta reclamació esdevingui un Estatut bis, potser negociat i aprovat però descafeïnat i malmès, aleshores què? Cap on ens portarà el nostre president?

Moisès i Josuè eren dos personatges molt diferents, com Washington i Jefferson o Gandhi i Nehru. Mas no tindria cap problema a ocupar un bon lloc entre els segons, home de picar pedra, constructor de país estable. Però abans caldria passar per un dels primers; pioner, audaç, trencador i un punt èpic. És aquest el perfil del nou president? Més enllà del partit que representa o del programa que li ha fet guanyar les eleccions, un home com Mas realment ens pot acostar a la independència? Veurem dies interessants, que ens acabaran responent a la pregunta.