La il·luminació de Nadal
Aquest any, la il·luminació nadalenca dels carrers de Barcelona, més enllà de si el rebut de la factura és massa car en temps de crisi, ha donat peu a la teoria de la sospita. I ho ha fet per partida doble. Primera manifestació barcelonina de la teoria de la sospita: si tenim en compte que un dels patrocinadors és Estrella Damm, si tenim en compte que una de les novetats estètiques d'enguany és la instal·lació de vint estrelles translúcides de més de dos metres de diàmetre situades a punts estratègics de la ciutat, si tenim en compte tot això, potser som davant d'un brillant exercici de propaganda subliminar de l'empresa patrocinadora de cervesa Estrella Damm? Francament, aquest sil·logisme no se li acut ni al mateix Aristòtil que, com se sap, és el mestre del gènere.
La segona manifestació de la teoria barcelonina de la sospita, sorgida al redós de la il·luminació nadalenca dels carrers de Barcelona, fa així: si aquest any no hi ha cap bombeta institucional que ens desitgi bon Nadal, és perquè l'Ajuntament de Barcelona no vol acomplir la resolució del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, sobre el reglament d'usos lingüístics, que afirma que el consistori ha de retolar en català i castellà. Vés a saber.
En tot cas, val a dir que la il·luminació nadalenca d'aquest any és una de les més dignes que es recorden.
