La Barcelona buida

A Barcelona hi ha un munt d'espais buits. No parlo dels pisos a mig fer, ni dels edificis deshabitats, ni dels solars que esperen un constructor que no arribarà. Parlo dels espais públics. Parlo de la Casa Burés –joia del modernisme avui protegida amb una xarxa per evitar despreniments–, que continua la seva particular degradació; de Can Ricart –bé cultural d'interès nacional–, convertit en un conjunt de matolls, totxos, vidres trencats, fusta podrida i brutícia; de la nova seu de la conselleria de Benestar Social i Família al districte de Sant Martí, que encara és buida; de l'antic canòdrom de la Meridiana, que ningú no sap encara quina utilitat tindrà; del Disseny Hub Barcelona (DHUB), que espera els seus hostes. I posats a parlar d'espais buits que ens han costat força diners, podria afegir-hi també uns túnels sense trens. La crisi? Segur que sí. Però potser eren necessaris uns espais públics que no podem conservar, o no podem enllestir, o no podem endreçar, o no podem mantenir, o no sabem com omplir? Potser no ens podíem haver estalviat aquesta festa –aquesta despesa– d'espais públics avui buits? A l'administració li ha faltat previsió. I ara resulta que quan l'administració posa a la venda una part del seu patrimoni immobiliari –era necessari, aquest patrimoni?– no troba comprador. Sospito que les coses no s'han fet prou bé.