Una CEOE confederal

Joan Rosell seria president de la CEOE, amb una Catalunya independent? Doncs el primer impuls és pensar que no, que tal cosa seria simplement
inviable. Però tinguem en compte que fins fa poc, i amb tot el que ha plogut sobre
els caps dels catalans en els darrers anys, tampoc no es veia factible que Rosell, o qualsevol altre català, fos president de res a Madrid. Els catalans no semblaven elegibles a càrrecs destacats, i en alguns casos encara no ho semblen, sense cap necessitat d'arribar a la separació i la plena sobirania política.

Els experts ja s'han encarregat d'explicar com Rosell ha arribat a vèncer obstacles que apareixien com a autèntics murs infranquejables. Com ha evolucionat, amb
certa destresa, de la manifestació del 10-J fins a l'elecció de fa pocs dies. Però la pregunta no és aquesta, va més enllà; què passaria si talléssim els lligams constitucionals amb Espanya i féssim el nostre camí? Què passaria amb el món empresarial, amb els lligams econòmics, amb els cercles de negocis i les
xarxes de finances?

Recordem que la CEOE és una criatura relativament recent, que a més va ser fundada per un català, Carles Ferrer Salat, l'any 1977. Abans no existia, hi havia diverses agrupacions a nivell espanyol, i la patronal que pesava a Catalunya era, des de feia dècades, el Foment del Treball. Aquest fet no havia perjudicat especialment els empresaris, no pas que se'n tingui constància, i res no impedeix pensar que si algun dia es produís una fragmentació política, els empresaris podrien tornar al paisatge d'abans. O no. En qualsevol cas, la política i el negoci són terrenys amb lògiques pròpies, que avancen en paral·lel.

A Escandinàvia, al marge de la pertinença dels respectius estats a la Unió Europea, els països de la zona tenen
un munt de lligams econòmics i empresarials. El Consell Nòrdic disposa d'un fons industrial, un banc d'inversions i diversos organismes de política econòmica. Les
associacions escandinaves d'emprenedors són a l'ordre del dia, i sobretot a l'estranger s'uneixen sovint per compartir despeses i promoure el comerç internacional
de forma conjunta.

És imaginable una cosa similar en la post-Espanya? Doncs per què no? Fins i tot s'hi podrien agregar Portugal, Andorra i Gibraltar, i segur
que hi guanyaríem. I vés a saber, potser la CEOE o el seu successor es convertirien finalment en una autèntica confederació. Coses més complicades hem vist triomfar.