Fum

Com que avui és la nit de Nadal, ¿oi que em permetreu una columna del tot personal? Vull parlar de gats i gossos. Jo sóc de gats, però també he tingut gossos i m'han fet molt feliç. Els gats, és diferent: els necessito més que el pa que menjo, i els qui em coneixen saben que és veritat. Un pot tenir la idea, per Nadal o per Reis, de regalar un animalet de companyia a la mainada. Bravo! Però us recomano de totes totes que aneu a la protectora o la gossera que tingueu més a prop de casa. ¡Hi ha tants animals injustament abandonats, sovint maltractats, esperant donar-t'ho tot –amor, fidelitat, inspiració, companyia–, a canvi de no gaire res! L'últim gat que ha arribat a casa es diu Fum i és de la gossera municipal de Girona. Quan vas a buscar un gos o un gat convé afinar molt. Normalment hi ha algú que t'ajuda i t'aconsella, segons les teves necessitats, un animal d'una raça, una edat o d'un caràcter més que no pas un altre. (Parlant de races, a les protectores hi ha gossos que, sense ser de raça pura, són preciosos, més llestos que la fam, més trempats que un gínjol). En Fum, com deia, el vaig triar entre tots els que hi havia perquè el cor em va dir que aquell gat gris era especial.

La cosa no va ser fàcil. Però, com passa sempre que t'has d'esforçar tant, quan tot acaba bé encara estàs més content i més orgullós del que has aconseguit. Arribats a casa, en Fum es va entossudir a amagar-se al meu estudi i no volia sortir-ne per res del món. Durant més de quinze dies no el vam ni veure, i estava tan enfadat, tan espantat, que fins i tot ens escopia quan ens hi acostàvem. La decepció de la família era total. Però de mica en mica me'l vaig anar fent meu. Amb molta paciència, parlant-li primer, tocant-lo una mica més endavant, respectant els seus recels, la seva desconfiança i la por que tenia. Fins que es va rendir.

Sempre penso que la transformació d'en Fum en el que és ara, un gat gros, preciós, amb tanta alegria –tot el dia juga, si no dorm–, tan manyac i tan dolç, és la metàfora del que tots podem arribar a ser –també les persones– si hi ha algú que ens estima i que creu en nosaltres.