Front catalanista
Suposo que Artur Mas ja deu haver estat elegit president de Catalunya. A mi m'hauria agradat que no solament el PSC sinó que també Esquerra n'haguessin facilitat la investidura en la primera votació, i fins hauria esperat que el seu vot hagués estat positiu. Tinc la impressió que els partits esmentats, i no cal dir que ICV, s'equivoquen amb el seu tacticisme, que no fa altra cosa que augmentar la decepció dels ciutadans que, de manera tan clara, van manifestar que volien un govern fort, bàsicament compromès en la defensa de Catalunya. L'Artur Mas sap que el resultat de les eleccions responia a aquest desig, expressat amb contundència en la manifestació del 10 de juliol, amb l'inequívoc eslògan Som una nació, volem decidir. Justament aquests dies acabem de conèixer un nou afront contra la nostra identitat, com és la sentència que ha dictat el Tribunal Suprem en què ordena la Generalitat a fer del castellà llengua vehicular en l'ensenyament. Aquesta aversió a la nostra “diferència nacional” ens obliga a buscar una altra via en la relació amb Espanya. Els diputats de Laporta ens ho recordaran amb veu extremista cada dia, mentre que tant el Partit Popular com Cs ens hi abocaran amb la seva obsessió espanyolista. És l'hora, penso jo, de fer un front comú dels partits catalanistes en la defensa de la nació: l'hora de fer la “transició catalana” proposada per Artur Mas.
