I ara què?

L'operació anti-Catalunya continua amb una tenacitat aberrant, L'empenta econòmica de les Caixes catalanes està quedant esborrada per un estratagema sense precedents: la llei de Caixes, molt a prop de la nacionalització de la banca, i que ha aconseguit –oh, déus de la felicitat!– que Cajamadrid estigui per sobre de la Caixa; la nova llei lingüística (que no hi teníem competències plenes?) frenarà els tímids avenços del català, que, per cert, és una llengua moribunda, i que, per cert, consta a la sagrada Constitució espanyola com a objecte d'“especial protecció” per part de l'Estat. Doncs tururut. L'AVE avança amb uns costos molt superiors als de qualsevol altre país europeu, per garantir la centralitat de Madrid, i l'aeroport del Prat ara és purament provincial. I tot això s'ha fet amb la complicitat de les forces econòmiques catalanes i algunes de polítiques.

¿Què farà Artur Mas, flamant president, per treure Catalunya de l'estatus de región española que ara té? ¿Esperar la feblesa del futur govern de Madrid? ¿Tenir paciència, com ja ha dit que cal tenir (allò d'independència sí, però cap allà l'any... 2050, o més)? Doncs el que farà serà veure-les venir, aconseguir propines i presidir cerimònies. Crec que seria un bon president, si no fos que Catalunya té greuges pendents de l'alçada d'un campanar. Caldrà valentia, no sols il·lusió.

Estar sotmesos a Espanya surt caríssim. Però és que a més no és ni tan sols valuós, en cap sentit. ¿Em pot dir algú què ha aportat Espanya al concert mundial en més de 35 anys de democràcia? ¿En les arts, en la ciència, en l'excel·lència dels productes manufacturats, en esports (si no hi compten el èxits catalans), en idees polítiques, en alguna mena de destresa? Per si no ho volíem entendre, fins i tot la xamosa llei catalana contra les curses de braus serà abolida per uns tenaços juristes al servei dels interessos polítics. ¿Hi ha, però, algun pensador, algun economista, algun metge, algun investigador, que hagi aportat alguna cosa d'interès?

I tanmateix, aquí estem: submisos i pobres, i justificant cada dia que parlem i volem parlar la nostra llengua. Això sí: fent declaracions solemnes. Molt solemnes.