Bones i males notícies

En un article publicat fa poc en aquest diari, Núria Esponellà denunciava la tendència creixent dels mitjans de comunicació a relatar els fets “en to desastrós, sardònic o provocatiu”, fins al punt que només les males notícies són considerades notícia. En molts diaris, i encara més en els informatius de moltes cadenes televisives, es prioritzen les notícies truculentes i es menysprea la normalitat quotidiana.

El problema té dues vessants. La primera és l'obsessió per donar una gran notícia cada dia. L'invent de la compaginació permet fer a les portades dels rotatius tota mena de combinacions, i a mi m'havien ensenyat que, si un dia no passava res important, la portada havia de ser grisa i discreta, fidel reflex d'una realitat sense cap estridència. Però, com que aquesta manera d'informar no feia vendre, es va inventar la fórmula de reservar la part més important de la pàgina per a la gran notícia del dia. I, si aquesta no és produeix, s'omple l'espai reservat amb qualsevol insignificança artificialment sobredimensionada i dramatitzada.

L'altra vessant del problema és que les bones notícies, com que no són estridents, tampoc no fan vendre, i per això s'aparquen en racons ocults o a les cues dels telenotícies fins que, a la llarga, desapareixen del tot. Sembla com si en el món només es produïssin assassinats, robatoris i violències de gènere, i només es patissin aiguats i incendis, desgràcies i catàstrofes, calamitats i fatalitats. Però hi ha una quantitat enorme de fets positius, de gestos nobles, d'actituds solidàries i de comportaments cívics que no tenen cap mena de ressò. Hi ha milers de persones que practiquen cada dia el voluntariat i la generositat, la tolerància i la paciència, però quasi totes resulten invisibles. Encara sort que de tant en tant, com en el dia de La Marató de TV3, aquesta realitat soterrada emergeix fugaçment per acreditar que existeix un altre món en el qual les millors notícies són les bones notícies.