L'artefacte agredolç

Un altre any. Ja som al 2011! L'època en què jugàvem a calcular que en la llunyana frontera de l'any 2000 tindríem 36 anys queda ja segles enrere. I què ha passat? Mitja vida, més de mitja vida. ¿On són aquells carrers que en la nostra infantesa al poble tenien l'amplada d'un camp de futbol on perseguíem la pilota amb la mateixa naturalitat i innocència que perseguíem els somnis del futur? Cada xut era la promesa d'un somni acomplert. El millor somni, que és el de viure el moment. Xutàvem i xutàvem fins que podíem cridar “gol!” i ja no necessitàvem res més. També eren els carrers i els camps que màgicament es convertien en l'escenari de les nostres pel·lícules. Tres de cada quatre dies érem pistolers o xèrifs de l'oest i l'altre érem soldats de la segona guerra mundial, en el front de França o en la batalla de Guadalcanal. Ara aquells carrers són encara els mateixos però tenen l'estretor dels anys que han passat i que ens han fet adults, i amb prou feines hi cap la nostàlgia que traginem cada vegada que hi tornem. I en els vells camps hi ha els nous carrers, les noves cases, les vides que ens expliquen que el temps no para. Ja ho sabem que no para. No només hem arribat a l'any 2000 en què vam complir 36 anys, sinó que ja som a l'any 2011. El temps corre més fins i tot que les expectatives i ni tan sols sabem si som el que ens pensàvem que seríem. No tenim encara respostes a les preguntes de tota la vida. I la vida continua sent una sorpresa i un miracle cada dia. Cada instant. Una successió de petites felicitats i de tristeses infinites. L'artefacte agredolç més perfecte de l'univers. “Ojalá el tiempo tan sólo / fuera lo que se ama. Se odia / y es tiempo también”, va escriure el poeta Claudio Rodríguez. Tot compta. Els goigs i les amargors. Tot suma i el temps passa igualment. Hi ha moments per posar-nos tan transcendents com ara en aquest article fet al caire del pas del temps i moments en què és la vida la que ens posseeix i tot flueix amb una claredat quasi sobrenatural. Que ens acompanyin molts moments d'aquests, però no deixem de viure'ls tots. Feliç 2011!