Entranyablement esgotador?

Demà, que és dia de cavalcada, de nit màgica, tarda de preparatius i d'il·lusions, no podré deslliurar-me (com deu passar a un munt de conciutadans també responsables i previsors) de les darreres corredisses per acabar de trobar allò que, inexplicablement, m'he oblidat o que, havent traspassat la responsabilitat a algú altre, pensava que ja no em tocaria buscar.

Els puc assegurar que cada any afronto aquest període entranyable, ple de simbolisme, bons desitjos, torrons, neules i raïms amb la ferma voluntat de no estressar-me i demostrar-me a mi mateixa que són unes dates com qualsevol altres i que el tema (inherent a aquestes) dels obsequis per a aquells que estimes ha de ser plaent. Però la realitat comporta que, tot i la voluntat de no deixar-te ningú i de lligar tots els caps per aconseguir tenir un detall per a cadascú, la fi de festa sempre acaba essent esgotadora.

Les meves bones intencions organitzatives de principis de desembre fent ús d'una “màgica” llista que es modifica i amplia a mesura que passen els dies, em permet pensar que no se m'escaparà res. Que tot ho tinc controlat. Que aquest any no hi haurà sorpreses de darrera hora. Però no. Quan arriba la nit de la data límit, resulta que sempre t'has deixat un parent o amic; falta un detall per a un o altre o, un fet inexplicable i malèvol: els regals dels fills no estan compensats i has d'equilibrar-los. Quina solemne esclavitud!

Per més acurada organització i llistes que facis buscant que la situació no et desbordi, no hi ha un sol any que aquestes festes nadalenques i la seva culminació en la nit de Reis no produeixin en algun moment una sensació de descontrol i fallida. I, encara que ens diguin el contrari, aquesta sensació d'haver de córrer no és gratuïta ni banal: se'ns instal·la en la memòria i forma part del nostre aprenentatge més íntim.

Però, i això també és cert, a cada nova oportunitat, tot i les presses, neguits i frustracions, quan arriba el vespre i et situes al punt habitual per veure passar les carrosses i comitives, t'envaeix una tendresa i una dolçor gratificant que et reconcilia, encara que sigui només una miqueta i per un instant, amb els símbols i les tradicions. Bon tortell.