Xavi, 549

a l'alça

Celebracions a Can Barça. Va ser tot un detall per part del Barça dotar d'excepció el moment en què Xavi va igualar la marca dels partits jugats com a culer de Migueli. Passa que, com és tradició en el club, sembla que faci vergonya no presumir o enorgullir-se en els grans moments. No és que diumenge faltés grandesa a l'instant de Xavi, però el club ha d'abocar una mica més de rebombori i pressupost per a aquests instants únics.

Si demà juga a San Mamés ja en seran 550 i Xavi lluirà a partir de llavors la condició de ser el jugador que més cops ha vestit la samarreta del FC Barcelona. És bo que assistim a com un rècord d'aquesta dimensió ha estat assolit. Durant molts anys, Migueli ha pogut presumir de ser el barcelonista per excel·lència, el jugador que més cops va vestir de blaugrana. I quan ho va fer va ser amb grandesa i dignitat. Però, no ens enganyem, la mística del barcelonista, que s'ha construït més amb el boca-orella que genera llegendes que amb la lletra impresa que explica la història ens ha deixat veritables gladiadors sense batalles guanyades. Aquest és el cas de Migueli, un barcelonista inqüestionable, però que en el prestatge dels títols tenia massa espais buits.

Si fem un cop d'ull enrere ens trobarem episodis semblants de jugadors que van fascinar i enlluernar els més veterans dels barcelonisme, però que no duien res al sarró. Ara, amb Xavi, és diferent. A més de la seva elevada vàlua com a futbolista, que pot quedar subratllada amb la Pilota d'Or, el jugador català du el sarró ple de títols que confirmen una trajectòria que fa honor a aquesta xifra de 549 partits: 5 lligues, 2 Champions, 1 mundial de clubs, 1 mundial de seleccions, 1 Eurocopa de seleccions, 3 copes del Rei, 3 supercopes d'Espanya, 1 supercopa d'Europa, 3 copes Catalunya, 1 campionat del món sub-20 i una medalla de plata en els Jocs de Sidney.

Amb aquest bagatge és més assumible i enriquidor que un jugador pugui lluir la distinció de ser el blaugrana que més cops s'ha posat la samarreta del FC Barcelona.

A més, parlem d'un noi de la casa i que forma part d'aquest segell tan productiu que des de fa molts i molts anys el Barça ha esdevingut en un especialista: la producció de migcampistes constructors. Fa anys que al Barça se li retreia que era incapaç de produir davanters centres o, simplement, davanters de qualitat. Després de l'aparició de Messi, Pedro, Bojan, etc., aquest és un altre discurs que ha caigut. En canvi, la producció de mitjos centres defensius, creadors o ofensius continua imparable, i Xavi n'és un dels màxims exponents. Que ell ara esdevingui la icona blaugrana per ser el jugador amb més partits com a barcelonista és un fet d'una vàlua incalculable. També perquè, tal com ha estat la tradició del club, Xavi estava cridat a deixar l'entitat fa anys. En canvi, va persistir, com els guanyadors. I ell n'és un que segueix sumant (partits i títols). Per això, els 549 partits s'engrandeixen al costat de Xavi.

de baixada

Sense Messi. La política de Guardiola amb els seus jugadors és lloable i amb el temps encara serà més plausible. El que passa és que si les coses no van rodades com en el partit contra el Llevant, la visió de Messi a la graderia relaxat produeix esgarrifances. És una aposta valenta i que a mig termini de ben segur que reportarà beneficis al Barça, però amb l'empanada del Barça, un Messi al camp possiblement ho hauria fet més fàcil tot.