Arreu de tot arreu

Un marxant de l'art més internacional i car que mai no ha anat al Camp Nou ni a cap altre estadi, ni mai ha vist un partit de futbol en directe, veurà que el Barça fa de gran ambaixador de Catalunya, de la nostra llengua i cultura, de la nostra identitat. Que avui li obre portes el fet de ser català en aquest món de taurons sofisticats, cultes i perfumats que són els que a partir d'un Van Gogh, un Nonell, un Picasso, un Miró o un Barceló canvien la sort d'una entitat econòmica, una família, un patrimoni, etc. A Londres, a partir del Barça el país el veuen magic, a París parlen de Barcelonesque i a la Xina, l'única civilització antiga que perdura fins avui, hi ha qui s'ha posat de nom Xavi, Puyol o Messi. Milions de persones van matinar molt per veure el 5-0 del Barça. I tots els elogis eren pocs. Ara cal estar al nivell del que a fora creuen de nosaltres. La Masia ha de ser el pinyol de tot, això és de l'esperit de catalanitat oberta a tothom. I el més que un club s'ha de potenciar urbi et orbi. Sense complexos, explicant la lluita constant del Barça per la llibertat, per la igualtat, contra el racisme i la violència. Però un fet és bàsic, hem d'invertir en idees, conceptes, espectacle també a l'Àsia i l'Àfrica. Els grans planters d'afició creixent de futbol al món. El primer partit vist en obert de clubs a l'Índia va ser el 5-0 al Madrid. I aquest diumenge milions de persones rumiaven la gesta d'en Xavi. El club s'anteposa als diners i la fidelitat, als focus. El Barça té un deure, a falta de selecció oficial ha d'extremar la seva projecció exterior i ser model per a la resta de clubs. Sí, cal escoltar en Cruyff, els jugadors del Barça de sempre, de la Masia, haurien de poder parlar en català, castellà, anglès i l'idioma que vulguin. Tenen temps, joventut i compromís. A tot arreu, demostrar que més enllà de vèncer el Llevant o superar el repte a Bilbao, al darrere hi ha més que un simple club de futbol.