Mas: el compromís
El president Artur Mas, a qui felicitem de tot cor pel seu accés a la presidència de la Generalitat de Catalunya, té al seu sarró dos temes candents i compromesos: 1. La política social i econòmica en uns moments de crisi espectacular. 2. La política d'articulació del país i de resposta als milions de catalans i catalanes que clamen per un estat català –xifres constatades en diversos estudis d'opinió i percebudes en la gran manifestació del 10-J, en què el milió i mig de persones mobilitzades no eren pas totes les que ho són, però sí que ho són totes les que hi eren.
Del primer punt, la demanda social i la crisi, tothom hi ha dit la seva. I la coincidència és total a considerar la dificultat que en Mas haurà d'enfrontar.
Del segon aspecte no se'n parla tant. Com si l'esgotament hagués pres el poble català després de dos anys de lluita ciutadana i, després de la divisió dels grups que apostaven clarament per un estat català, hi ha un mutis general. Mas, però, ha encarat el tema: tant en el seu discurs de investidura com en el seu discurs de Cap d'Any. “El dret a decidir sense límits” ha estat un dels compromisos expressats sense reserves.
Sabem que cal esperar 100 dies per jutjar amb perspectiva quina és la política del nou executiu. Els esperarem. Tanmateix, d'entrada hi ha alguna cosa estranya en la composició del govern que el president ha format. La inclusió de l' advocada d'estat Pilar Fernández Bozal, persona que va signar dos dels recursos contra la consulta sobiranista d'Arenys amb l'argument de “no comprometre la integritat del territori nacional”, ha estat la sorpresa de Nadal. L'hem oberta amb més por que goig, val a dir-ho. Hem imaginat trames ocultes del president refoses d'entrada en dues versions: la que es decanta per pensar en un pont bastit entre Catalunya i Espanya i la que tem que la consellera formi part d'un mur de contenció de la forta voluntat d'independència d'un gran contingent de la societat catalana, que ningú no ignora.
Les paraules de la vicepresidenta democratacristiana d'Unió, Joana Ortega, expressant com a prioritat actual del govern la crisi econòmica, representen també una altra sorpresa. El president Mas ha parlat sempre dels dos grans temes –l'econòmicosocial i l'identitari– com si es tractés d'un paquet compacte, sense fissures.
Mas ha parlat amb paraules clares del dret a decidir sense límits. Ha parlat de l'error que seria consultar la societat sense saber que es guanyaria la consulta. Ha exposat clar i català la situació en què ens trobem després de les dues sentències dels dos tribunals on hem anat a raure. Davant les paraules del president ens ha semblat que les coses podien anar pel camí que una bona part del votant de CiU, part del socialista i tot l'independentista desitja: el dels passos cap a la veritable sobirania de Catalunya. La composició del seu govern, però, ens duu a un cert desconcert. És un govern potent i de persones amb currículums brillants, com pretenia el president Mas, no hi ha dubte. Però s'hi insereixen aquestes sorpreses que de moment ens astoren. I ens amoïnen davant el cartipàs que ha de dur a terme la política del dret a decidir sense límits. Només la inclusió a l'última hora de Felip Puig ens tranquil·litza una mica. El conseller és una de les personalitats de Convergència que han declarat de temps ençà que volen la independència de Catalunya.
Esperem 100 dies. Esperem com s'enfoca el tema de la sentència del Suprem, després la del finançament. Sense oblidar la resposta a la sentència del Tribunal Constitucional. Artur Mas s'ha compromès davant el poble català. Aquest compromís el lliga durant quatre anys amb els desitjos d'una majoria de catalans. Esperem que la sorpresa de Reis consistirà a esclarir els dubtes que abans he esmentat.
No pot distreure's, el president. Té quatre anys per ser fidel al seu poble.
