Fotos

Del 1964 és l'edició a Ale­ma­nya d'un lli­bre de foto­gra­fies de gran for­mat que, després d'anys de con­viure a casa recípro­ca­ment obli­dats el lli­bre i jo, em ve a les mans jus­ta­ment aquests dies de regals i coses. Són imat­ges cre­a­des per impor­tants fotògrafs del període comprès entre l'últim terç del XIX i les grans guer­res del XX: el con­junt del lli­bre és un tes­ti­moni del “poder fotogràfic” de l'època. Gent que foren per­so­nat­ges, el nom de molts del quals jo des­co­nei­xia i la majo­ria dels no sabuts ja tinc obli­dats (una altra manera de tenir). I d'altres, ino­bli­da­bles: Albert Ein­stein (el seu gest en una foto, asse­gura que era un home de bon humor), Ric­hard Oppe­hei­mer, en un retrat de gran bellesa pen­sa­tiva; Nevi­lle Cham­ber­lain, polític i per­de­dor a Munic; Eugène O'Neil, la mirada inqui­e­tant d'Oskar Kokosshka en el retrat que signà un tal Hugo Erfurth el 1927...

Gent, molta gent retra­tada i molts retra­tis­tes, algun pai­satge urbà sovint emboi­rat... tot ple­gat des­plega una imatge que es fa única en negres, gri­sos, blancs, bar­re­jats sobre el paper neu­tral: un munt, o un món, de cen­dra. En diríem una època de la cul­tura que es vestí de belle époque, i del precoç domini de la tècnica. Ara sem­bla que anem essent domi­nats per la tec­no­lo­gia. Wal­ter Ben­ja­min va dir que no hi ha docu­ments de cul­tura que no siguin, a l'ensems, docu­ments de barbàrie.