Per terres d'Al·là

L'any 2006, Brau Edicions va publicar un llibre del periodista Gabriel Pernau titulat Per terres d'Al·là. Viatge a l'altra riba de la Mediterrània. Recull el relat, àgil, amè, d'un viatge amb bicicleta que va del Marroc a Turquia passant per Algèria, Tunísia, Egipte, Jordània, Israel, el Líban i Síria. Un dels moments o situacions que ens va cridar més l'atenció quan vam llegir-lo va ser la conversa que té Pernau, a Alexandria, amb un cristià egipci. Era un home gran i culte, d'uns seixanta anys. Es deia Antoine i era professor d'economia política a la universitat. Un home que declara que llegeix Le Monde, que mira la BBC i que ha viatjat per Europa i els Estats Units. Aquests dies, arran dels atacs i dels atemptats que han patit els cristians coptes a Egipte, hem recordat la conversa i hem tornat a llegir aquelles pàgines. Antoine reflexiona sobre la convivència, tan obligada com habitual, de cristians i musulmans a Egipte, i com aquesta situació empeny a refermar les creences i les posicions de cadascú, i fins i tot a extremar-les. “Sí, sóc un cristià fanàtic. Com creu que hem sobreviscut mil tres-cents anys sent una minoria?”, afirma Antoine, sense retenir-se'n. Des d'aquesta posició, el professor critica la feblesa en la creença que demostren els cristians europeus, i que atribueix al fet que no es veuen obligats a defensar la seva fe sota la duresa de condicions amb què ho han de fer els cristians egipcis. Sobre els musulmans, Antoine formula aquella mena de judicis que aquí es consideren políticament incorrectes, però que tenen una àmplia circulació a mitja veu, sobretot respecte de la integració. “No s'adonen que no s'integraran mai?”, diu Antoine. “Els musulmans sempre seguiran sent musulmans.” A la fi pronostica que “abans de trenta o cinquanta anys hi haurà una altra gran guerra, i tindrà molt a veure amb la religió. Ja ho veuràs.” Els pronòstics catastròfics constitueixen una inclinació humana freqüent i reiterada. Se n'ha de desconfiar. Però és evident que ara hi ha insensats que somien encendre aquest gran foc.