Opinió

A més a més, doctor ‘honoris causa'

Sempre he donat per un fet consumat que el rigor acadèmic i professional va inherent al reconeixement que les institucions culturals o acadèmiques atorguen a persones vinculades a la societat civil. Per això mateix estic convençuda (només faltaria!) que quan una universitat nomena doctor honoris causa brillants professionals o persones de merescut reconeixement social, aquesta decisió ha estat presa ponderant, valorant, estudiant i sospesant la credibilitat de la persona o institució, la seva vàlua professional, la seva projecció i la transcendència de la seva feina en la societat.

A en Joan Roca i Fontané, xef, cuiner, professor i copropietari d'un dels restaurants més reconeguts mundialment, el passat mes de desembre la Universitat de Girona el va nomenar doctor honoris causa. Aquest reconeixement va ser rebut com un gran honor que el protagonista va acceptar amb la humilitat i el pudor que, de manera natural i sincera, l'ha caracteritzat, a ell i als seus germans Josep i Jordi, cada vegada ( i en són moltes) que al llarg de la seva carrera professional han estat mereixedors d'algun premi.

Les reaccions a aquest nomenament han estat diverses: les més nombroses, satisfetes d'aquest, còmplices i, deixi-m'ho dir, intel·ligents, han evidenciat la generositat, complicitat i compromís d'aquests germans amb el seu entorn més immediat, un barri obrer de Girona, i amb tots aquells que hem tingut el privilegi, sense que hagi calgut mai demanar influències de patums ni esperar pacientment una data que no arriba, d'asseure'ns a una de les seves taules.

És evident que el reputat senyor Roca, professional exemplar i brillant, compromès amb el seu entorn i bandera d'un model d'èxit, mereixia aquest reconeixement. I també és estrany, mediocre i tendenciós que arribats al segle XXI i superats un munt de prejudicis es qüestioni que un cuiner, un fuster o un professional d'èxit amb projecció internacional, que ha posicionat la seva ciutat a totes les guies del món i que ha rebut unànimes i merescuts elogis personals, no tingui prou prestància per merèixer un Gaudeamus igitur en el seu honor. O no han entès res o no en saben res.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.